El monstre que i(r)rita
No es fieu de la seua
aparença, no és
eixa caputxeta vermella
del conte,
ni dona de roig de falda
volandera,
que és fúria fugida de
l’avern
que de la ciutat ha fet
camp de cacera.
El seu crit és com
l’huracà, tot ho arrasa.
Quan bota al balcó
tremola tota terra
assolant cases plenes de
gent pescadora,
transformant l’horta
fèrtil en testos portàtils.
Diu la llegenda que per
les seues venes
corre un riu d'absenta amb conyac barrejada.
Godzilla no gosa anar a
la ciutat,
l’abraçada de la cuca
fera l’aterra.
Potser vindrà Afrodita,
la robòtica,
per fer-li tragar un
mugró nuclear.
Quan el monstre brama,
des de l’horta a la
vora del mar, des de la
plaça de l’aca
i el burro fins les cases
dels pescadors,
tothom que la sent
s’i(r)rita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada