dissabte, 17 de novembre de 2012

El monstre que i(r)rita


El monstre que i(r)rita



No es fieu de la seua aparença, no és
eixa caputxeta vermella del conte,
ni dona de roig de falda volandera,
que és fúria fugida de l’avern
que de la ciutat ha fet camp de cacera.
El seu crit és com l’huracà, tot ho arrasa.
Quan bota al balcó tremola tota terra
assolant cases plenes de gent pescadora,
transformant l’horta fèrtil en testos portàtils.
Diu la llegenda que per les seues venes
corre un riu d'absenta amb conyac barrejada.
Godzilla no gosa anar a la ciutat,
l’abraçada de la cuca fera l’aterra.
Potser vindrà Afrodita, la robòtica,
per fer-li tragar un mugró nuclear.
Quan el monstre brama, des de l’horta a la
vora del mar, des de la plaça de l’aca
i el burro fins les cases dels pescadors,
tothom que la sent s’i(r)rita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons