Illa incògnita III

III

Navegant entre la boira
tanque els ulls i et veig
pròxima, mes inabastable.

Tanque els ulls i veig l'agrest bellesa,
l'exuberància al teu interior,
la indòmita fúria del teu volcà.

Buidaré de somnis les bodegues
per alleugerir la meua nau
i eixir de les boires on rau varada.

Vull alenar-te, omplir-me de tu
fins que esdevingues quotidiana
i així deixar d'imaginar-te.

Vull alliberar-me del somni de tu,
esgarrar el vel d'Isis que fa etèria
la matèria i descobrir la teua essència.

Xàtiva, 2 de gener de 2013

Illa incògnita II

II

Ocupes tot el meu horitzó.
Amb els ulls tancats, veig la blanca arena
que em crida amb la promesa
d'una passió serena sota les palmeres
amb la brisa refrescat del capvespre
llepant-me l'ardent pell.

Veig el teu somriure dibuixat en la boira
per on albire la badia tranquil·la
i la frondosa boscúria, des d'on la deessa
em fita amb els seus ulls foscos,
com negre punt al negre de la nit
sent com el meu ésser es descompon;
sent com al centre del pit es regira
la carn i els ossos, la seguretat i les certeses;
sent com es desintegra el meu cos;
sent com giren i giren les molècules
en una espiral que m'absorbeix
fins l'últim bocí.

Pose rumb cap al teu somriure
sense témer les barreres de corall
que poden esgarrar la dura fusta
de mobila vella del Vernissa
com si fora bastida
amb l'etèria matèria dels somnis.

Navegue sense por per l'incert camí dels esculls
perquè, encara que nàufrag, arribaré a la platja
d'arena blanca en la tranquil·la badia.

Mentre Penèlope fa i desfà l'ordit
de la vella flassada de l'amor etern.

Xàtiva, 30 de desembre de 2012

Illa incògnita I

 I

Et veig llunyana i quan et sent a prop,
quan els meus dits acaronen el teu vel
de pensaments silenciats,
torne a veure't llunyana, entre boires
desdibuixada, com una illa a l'horitzó
pel navegant que anhela descobrir un nou món.

Sols els teus ulls, com fanals
entre les boires encobridores.
Els teus ulls, com els ulls d'Isis,
com única porta a un món encriptat,
i el cràter d'un volcà amb fumeroles
d'on surt la veu enigmàtica de la sibil·la.

Com el marí que navega per una mar ignota,
escric al llibre de bitàcola, sense retrets:
Dona incògnita, jo no trobaré la clau
si tu et tanques darrere un vel de silenci.

Continue la deriva litoral
amb la mirada a l'aguait
d'una esquerda en la boira
per on albirar una badia tranquil·la
on fondejar la meua nau.

Xàtiva, 18 desembre de 2012