dilluns, 1 de maig de 2017

Al so de la Muixeranga

Miquelets del Regne de València
a la celebració del 25 d'abril a Xàtiva

Al so de la Muixeranga


No m’emocionen les armes
ni la desfilada de tropes,
encara que siguen 
llegendaris herois del passat.

No m’emocionen els discursos
de polítics ni pròcers,
que llancen enceses arengues 
d’ocults propòsits.

Escola de Danses de Xàtiva

M’emociona la gent al carrer
ballant mentre sona
el discurs del tabal
i les dolçaines.

La Socarrada
Muixeranga de Xàtiva

M’emociona l’harmonia 
dels moviments
del poble fent pinya
mentre s’apuja l’enxaneta.

M’emociona com s’aixeca 
el País al so de la Muixeranga.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Quan oïsc Pàtria




Quan oïsc Pàtria


Ara hom parla molt de Pàtria,
hom diu que és el territori
on els avantpassats
plantaren llurs cases,
hom diu que és la llengua
que parlaven
els amos d’aquelles cases.

Hom parla i parla
de Pàtria
a la gent que vivim
en cases llogades,
en cases hipotecades;
cases que paguem
a gent que parla
en llengua estranya,
a gent que viu
en paradisos privats
arreu del món.

Quan algú parla
de Pàtria,
oïsc el bram de la tempesta
que branda amenaçant
a tot aquell
que no enfile el rumb
de l’almirall Patriota.

Pàtria és una paraula
enemiga de la llibertat,
de la igualtat i de l’amor.

Quan oïsc Pàtria,
em pose a tremolar.

Xàtiva, 29.4.2017

diumenge, 23 d’abril de 2017

El drac i la flor del llibre



El drac i la flor del llibre


El sagrat drac de la saviesa,
amb el seu alé de foc,
donà vida a una flor insòlita.

Una flor d’innombrables pètals,
del color de la innocència,
brodats de memòria. 

Floreix, encara excepcional,
la flor que ens porta
els aromes dels records,

que porta les veus erudites
d’aquells que encara hui
ens mostren el camí.

Bon dia del llibre per tothom.
Xàtiva, 23.4.2017

dilluns, 17 d’abril de 2017

En l'hora baixa



En l'hora baixa

A l'horitzó, una estrela llueix,
mentre em sent acaronat
pel silenci del teu esguard
en l’hora baixa.

La llum de l’estrela,
com un gresol en la nit,
en marca el camí,
reflectida als teus ulls.

La nit no és tan fosca
quan puc mirar-la 
amb la teua llum.

Al meu cel, des de fa temps,
llueix una estrela que il·lumina 
la meua solitud.


dilluns, 12 de desembre de 2016

La conjura de l’insomni



La conjura de l’insomni


En la nit, la casa quieta
travessada pel calfred
del solitari insomni obscur.
Un silenci, absent de color,
oculta els fils dels somnis.

En el silenci, crits i laments
travessen les parets 
de la memòria, on un corc
barrina el camí tenebrós
que em porta a l’abisme.

Conjure el vertigen
amb la força de la paraula
que evoca el teu càlid esguard.
En la nit, la casa quieta
s’il·lumina amb la poesia.

Xàtiva, 12.12.2016

dilluns, 28 de novembre de 2016

Paraules d'arena




Escric al llibre de la memòria
amb paraules d'arena,
que la brisa de les hores
va movent, inexorable.

Cada capvespre canvien,
amb la llum somorta,
serpentejant sobre
la blanca pell dels records.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

El silenci del buit.





Tant fa que el sol brille,
que les flors li responguen
amb un arc iris de colors;

tant fa que bufe un vent suau,
que porte l'aroma
de mil plantes perfumades;

si el glaç i la foscor
són dintre meu: un buit
on sols ressona el silenci.
Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons