dimecres, 22 de maig de 2013

Potser cal ser un incaut





Potser cal ser un incaut


                                                    
Els antics desconfiaven de l’èxit perquè temien l’enveja dels déus,  però també el perill el desequilibri interior causat per qualsevol èxit com a tal. Quina superioritat  sobre nosaltres demostra l’haver comprés eixe perill!
                                                                       Emile Cioran “Eixe maleït jo”
Els cauts temen l'enveja
no la dels déus, que ja tenen prou amb el seu,
sinó de les persones mesquines,
dels senyors de la mediocritat
dels amos d'un món gris
on sols ells poden portar colors
on sols ells dicten les certeses.

Els cauts temen l'enveja 
per això es guarden la seua felicitat
per la intimitat dels seus pensaments
per això temen expressar la seua alegria,
la seua satisfacció,  
per això cerquen l'anonimat del grup
on amagar-se de la mirada inquisidora
dels guaites de les certeses,
dels senyors de la mediocritat.

Així el caut va recloent-se, poc a poc,
en la seua pròpia presó, 
és un captiu del seu temor.

Potser cal combatre els amos d'aquest món gris,
enarborar els dubtes com estaques de colors
per trencar les cadenes de certeses
amb les que ens lliguen els mediocres.

Potser cal ser un incaut,
riure en públic, a tothom,
estar alegre inclús en l'adversitat,
expressar la satisfacció de l'amor.

Potser no cal témer l'enveja 
i serà una revolució.

Xàtiva, 22 de maigde 2013
convalescent d'un esquinç  

11 comentaris:

  1. L'amor ens salva de ser salvatges. Incauts no, però amb certeses que ens facin humans.

    L'esguinç, al peu o al braç? T'hi envio petonets a la ferida :**

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al turmell, que anava mirant un paisatge tan bonic que no em vaig adonar on posava el peu.

      Ja m'he posat el teu bes a sobre la carn fugida (con diuen per ací els major) i ja note com m'està guarint.

      Un bes i una càlida abraçada

      Elimina
  2. xavi m'agrada molt aquest poema!!! opte per ser incaut...per estimar amb transparència...sense por..i aixi poder acostar-nos a l'estat de felicitat!! per cert....com que un esguinç!?!?! millorat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, coses del caminar. Però tot té apanyo, al temps.

      Gràcies pel comentari

      Besets

      Elimina
  3. A mi també m'agrada molt aquest poema...

    Expressar la satisfacció del'amor i la felicitat... a veure si en sabem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Farem pràctiques i així farem la revolució

      Gràcies Carme.

      Besets

      Elimina
  4. Veig que la coixesa ha sigut molt productiva, jjajaa.

    L'enveja només existeix en la ment del inmadur o del que es creu el centre del món.

    A mi també m'ha agradat molt.

    Cuida't. Besets

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons