Un tast de vi
Fruit de la terra,
de terra i suor,
el vi em deixa
el gust aspre
dels sarments recargolats,
pel anys i els treballs,
de les arrels
que perforen la terra,
la terra dels avantpassats,
la terra que planyeren,
que nodriren amb la tendror
de les rudes mans de llauradors.
Ara alce la copa
i veig de besllum
els afanys d'aquells
que deixaren els seus somnis,
com els nàufrags,
dins d'aquesta ampolla de vi.
http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/22550/xavi-vidal-un-tast-de-vi
ResponEliminaQuan estem provant el vi
ResponEliminai assaborim les seues fragàncies,
i el vi ens sap bé ..., gaudim.
Poques vegades pensem en el treball
de la gent, senzilla, els agricultors
que s'han deixat part de la seua vida al camp
per poder viure i guanyar-se el pa ...
Gràcies per la poètica reflexió, Xavi.
I especialment gràcies als agricultors
i als seus avantpassats que han treballat la terra
on creixen les vinyes, el raïm i la fi
el vi.