M'he
preguntat fins quan duren els enigmes d'un comiat
Òrbites
àvides (de deomises)
Em pregunte si cal despertar del somni
de l'amor
si cal desvetllar els enigmes
que hi ha entre tots dos.
Em pregunte si el nostre amor es
fonamenta en la fantasia,
en la il·lusió d'imaginar-nos l'un a
l'altre
de veure el millor de nosaltres en
l'altre.
Em pregunte si el nostre amor no
acabarà en la certesa,
en els detalls de la rutina de l'un amb
l'altre
de veure el pitjor de nosaltres en
l'altre.
Em responc que no vull eixir de la
ignorància
que vull continuar vivint el somni
que hi ha entre tots dos.
Parit al bar DGUST de Benigànim
mentre esmorzava
23 de novembre
de 2012
Xavi, quin poema més preciós! M'has deixa t amb un regust agredolç. La dolçor dels somnis, aquests que tots hem viscut en un moment o altre de la vida. La utopia que no, que les certeses no han d'espatllar res, l'avidesa de saber de l'altre, de conèixer millor, de desvelar i compartir secrets, la meva. I no diria pas jo que l'amor acabi, no ha acabat ... però acaba alguna cosa d'intangible i meravellosa, que no hi ha manera que torni a ser.
ResponEliminaAmb molta nostàlgia, m'enduc el teu poema endins.
Bon cap de setmana, Xavi, i gràcies per haver-te acostat a les Itineràncies.
Gràcies Carme per les teues paraules i l'oportunitat de seguir-te.
ResponEliminaBon dia de reflexió.
Un bes de bon auguri per tots els catalans.
Y toda la vida es sueño y los sueños, sueños son.
ResponElimina