L'arbre no pot plorar

L'arbre no pot plorar

L'arbre ha plorat la darrera fulla.
Ara rau nu i sense color,
ja no pot plora perquè 
s'ha quedat sense llàgrimes.

Trist i desolat suporta solitari
el pas gèlid de l'hivern,
sense trins de teuladins,
sense papallones irisades.

Degoten els minuts
com una llarga condemna,
guarnit amb la grisa vesta de la pena. 

Ara no recorda la primavera,
que tornaran a riure els teuladins,
que les papallones el pintaran de colors,
que les fulles tornaran a verdejar 
en les seues branques.

Ara l'arbre, trist i solitari,
no sap que espera, pacient, 
l'arribada d'una nova primavera.

Xàtiva, 7 de gener de 2013