A la teua edat
Sou llops el homes a la
teua edat,
només porteu el temps,
a la mirada.
Joan Margarit
Mires com van escolant-se els segons
entre l'encaix de llum d'aquells vells arbres,
més antics que tu.
Entre els raigs veus la pols d'un bell somriure
que et va encisar,
d'aquells ulls que portaven dins el sol,
que il·luminaven l'ànima
fins aleshores sumida en les ombres
d'aquell que no ha conegut mai l'amor.
Ara només ets un llop solitari
que udola el reflex d'argent de la lluna
en l'estany d'una nit sense calor.
Xàtiva, 5 d'agost de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada