dimarts, 3 de desembre del 2013

Boira

Brassaï 1934-Gyula Halász


Boira


Com un cuc gegantí,
s'arrossega pel carrer.
Se m'enfila per les cames, 
apegalosa abraçada,
llefiscosa pell humida
que em reté en un món incert.
Fins filaments em penetres
per les narius indefenses.
La seua fortor recorda
la feblesa corrupta de la carn.
Imatges borroses, idees confuses.
La boira ja l'ocupa tot: 
metàfores al carrer;
al cap, la nit sense lluna.


Benigànim, 29 de novembre de 2013
Xàtiva, 3 de desembre de 2013

6 comentaris:

  1. http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/3084/boira

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Però sempre reconforten les paraules de una amiga.

      Feliç any 2014

      Elimina
  3. i el fred que s'endevina.
    (sembla una foto d'en Doisneau, ben trobada)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'escalfor de les teues paraules.

      Feliç any 2014

      Elimina
  4. la boira aquella que sovint no ens deixa veure el món que ens espera.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons