divendres, 22 d’agost de 2014

La feixuga lleugeresa de l'absència

Miguel Ferri Montell
(foto de Javi Nadal Galbis

La feixuga lleugeresa de l'absència


A Miguel Ferri Montell



Ahir vaig sentir la suau remor 
d'una fulla del gran roure
surant la humitat del bosc.

Ahir vaig sentir el terrabastall
quan la fulla s'afonà 
en la terra encatifada.

Ahir vaig sentir com l'amarg vertigen
anegava el meu seny
deixant-me sense resposta.

L'aire es fa més feixuc amb cada fulla 
caiguda, amb cada record,
amb l'empremta de l'absent.

El roure es recargola amb l'enyor
de les seues fulles caigudes,
tornen vives en la saba. 

Xàtiva 22 d'agost de 2014

3 comentaris:

  1. I té motius per tanta tristesa...
    El eu mur està sol, Xavi!

    ResponElimina
  2. Què puc dir? És preciós, eixe roure que era ell ha segut derribat per un llamp, un llamp com el que nomenava Miguel Hernández, eixe "rayo que no cesa". Estem consternats, ens deixa molt a soles. No sé cóm trobarem la vida sense ell.

    Gràcies, Xavi.

    ResponElimina
  3. Absència molt més que feixuga. ..dolenta, incomprensible

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons