L'escletxa
S'alça la xemeneia
tal com pecat en mig
de la pau del paisatge,
tal com ganivetada
entre cel i terra.
Llisca la llum del dia,
entra l'ombra dins l'ànima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Encara que que en el context
ResponEliminad'aquest poema
la ximeneia siga com un punyal
que aombra l'ànima ...
Al meu entendre,
també pot ser que a voltes
encara que la ferisca,
l'enriquisca..
En mirar la bella imatge
de l'ombra sobre el paisatge
de l'ànima, em commou la ximeneia,
però més encara
la seua ombra.
M'agrada molt el teu poema, Xavi,