dimecres, 11 de març de 2015

L'escletxa



L'escletxa




S'alça la xemeneia
tal com pecat en mig
de la pau del paisatge,
tal com ganivetada
entre cel i terra.
Llisca la llum del dia,
entra l'ombra dins l'ànima.

1 comentari:

  1. Encara que que en el context
    d'aquest poema
    la ximeneia siga com un punyal
    que aombra l'ànima ...
    Al meu entendre,
    també pot ser que a voltes
    encara que la ferisca,
    l'enriquisca..

    En mirar la bella imatge
    de l'ombra sobre el paisatge
    de l'ànima, em commou la ximeneia,
    però més encara
    la seua ombra.

    M'agrada molt el teu poema, Xavi,

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons