dissabte, 16 de maig de 2015

L'eternitat

Tormenta del Norte
Marinas al óleo del mar Cantábrico
Antonio Sierra
http://www.elmuseovirtual.com/ficha.php?menu_id=1&jera_id=603&page_id=574

L'eternitat



Rius de vida
aboquen el seu temps
en una mar d'estones.

L'eternitat,
inabastable mar
de corrents capritxoses.

L'eternitat,
barreig concupiscent
de vides, sentiments.

1 comentari:

  1. Mai, mai, hauria pensat
    que l'eternitat fóra
    una barreja de moments,
    de vides ..., de sentiments.

    El poeta Jordi Manrique, en
    "Coples per la mort del seu pare",
    fa una bella poesia
    i parla de les nostres vides,
    que des dels rius
    corren cap a la MAR,
    que és el morir ...
    Però gens diu
    d’un MAR de l'eternitat...!

    M'agrada molt el teu poema, Xavi.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons