dijous, 11 de juny del 2015

Els immortals

La mort de SòcratesJacques-Louis David  1784
Museu Metropolità d'Art de Nova York

Els immortals




Immortalitat és fugaç follia,
la rebel·lió contra l'univers
contra les lleis eternes de l'espai,
contra la inconsistència del temps.

Immortalitat és aquella massa
amorfa en la qual es transforma l'ésser,
l'argila amb la que cadascú modela
l'exemple a la seua imatge i semblança.

Els immortals moriren ja fa temps.

Una mort d'ulls plens de somnis eterns.
Només són ara joguines de nens.
Per oblidar-nos de la mort somniem. 



5 comentaris:

  1. L'ésser és ésser perquè en un temps deixarà de SER com ara és.
    Ara som éssers, però allò és tan fugaç....

    Demà o quizàs.. despús demà ja no serem con ara som,
    sinò que passarem a formar part.... tal vegada de l'eternitat...?.

    Formarem part d'un altre estat, sense consciència...?
    Serà allò l'immortatitat?. Potser, també, l'etern retorn,
    o l'eterna transformació del univers...?

    Som tan xicotets i ens falta tan per conèixer!.


    (Com sempre, Xavi, m'agraden molt els teus poemes i em fan pensar.
    No deixes mai d'escriure!)

    ResponElimina
  2. Me l'enduré al bloc, amb el teu permís.

    Un petó ben fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies preciosa.

      Un bes fresquet, que pel Xàtiva ja anem socarrats...

      Elimina
  3. Somiem, doncs!

    Mentre somiem, tot ho fem possible... fins i tot la immortalitat? es pot somiar la immortalitat? Com que no és el meu somni, no ho he provat mai...

    ;) Una abraçada, Xavi!

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons