Ací
tens la meua mà, amiga
De nens, tenim por del monstre
que viu a la foscor de l’armari,
amagat sota el llit.
Ens ensenyaren que calia
ser valents −als nens‒
i confiar amb la protecció
d’un príncep blau ‒a les nenes.
En créixer m’he adonat,
amb amargura,
que els prínceps blaus
s’han tornat monstres
que viuen a l’ombra
de les mirades,
aterrant als que diu
que estima, sense amor,
com propietats inalienables.
No puc restar impassible
quan em rodeja el terror,
però només sóc un ésser humà
que no és res tot sol.
Ací tens la meua mà, amiga,
que junt amb les mans de tots
forma una xarxa decidida
a posar fi al terror
dels monstres que s’amaguen
sota la pell d’un príncep blau.
Xàtiva, 19 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada