El Mur de Xerea
Més enllà de les muralles
s’estén la Raval,
on s'alcen les cases dels servidors
de l'ostentació urbana,
bastides amb els maons de la injustícia,
forjades amb l'esperança
a les envistes d'un futur millor,
i el miratge de la llibertat per teulada,
a sobre fonaments d'humiliació.
Aquest mur de la necessitat
protegeix l'opulència de la ciutat,
la cultura de saló i els negocis rodons,
els pròcers altruistes, mecenes
afamats de notorietat,
els empresaris emprenedors,
els poetes celestials,
la sacrosanta església
de reliquiaris i tresors.
Més enllà de la Raval
el mur de Xerea,
la porta al camí de ponent,
la primera barrera,
la darrera frontera.
Més enllà del mur de Xerea:
roders, rodamons i trobadors,
gent sense vocació de transcendència.
Xerea és el paper on el poeta
anònim, amb ànima i sense rostre,
assumeix l'escriptura de la seua gent,
crida amb lletra capital
les queixes i anhels
d'aquells que viuen a l'ombra,
ocults a les mirades inquisidores
dels guaites de la pulcritud burgesa
de la hipòcrita correcció.
Un poeta són moltes veus,
ResponEliminauna veu i totes les veus,
és la veu delicada i fràgil,
la veu d’un lent foc socarrat,
però és també, arribat el cas,
la veu que al bell mig de la plaça
al bell mig del seu poble, crida
i clama contra la injustícia.
És la veu que deixa la ploma
i pren el fusell i l’escarpre.
És tot això, i és més encara,
pètal de vidre inconcebible,
és el pes del ruixim a la rosa,
sempre és més, molt més
encara.
-Vicent Andrés Estellés-
Gràcies Carme.
ResponEliminaSi aquest poema et recorda al gran mestre Estellés, per mi em plena. És una floreta que no sé si meresc.
Però com diu Estellés "És tot això, i és més encara,/pètal de vidre inconcebible/és el pes del ruixim a la rosa". Aixi que no tot serà de caire social o polític.
Ja s'han produït 111 entrades en un sols dia. Estic molt content.
ResponEliminaAprofite per anunciar la pròxima publicació per dissabte 17 de novembre.
I espera't els qui vindrem!A mi, socarraet, ja em tens el cor robatª Una abraçada!
ResponElimina