Illa incògnita I

 I

Et veig llunyana i quan et sent a prop,
quan els meus dits acaronen el teu vel
de pensaments silenciats,
torne a veure't llunyana, entre boires
desdibuixada, com una illa a l'horitzó
pel navegant que anhela descobrir un nou món.

Sols els teus ulls, com fanals
entre les boires encobridores.
Els teus ulls, com els ulls d'Isis,
com única porta a un món encriptat,
i el cràter d'un volcà amb fumeroles
d'on surt la veu enigmàtica de la sibil·la.

Com el marí que navega per una mar ignota,
escric al llibre de bitàcola, sense retrets:
Dona incògnita, jo no trobaré la clau
si tu et tanques darrere un vel de silenci.

Continue la deriva litoral
amb la mirada a l'aguait
d'una esquerda en la boira
per on albirar una badia tranquil·la
on fondejar la meua nau.

Xàtiva, 18 desembre de 2012