dimarts, 13 d’octubre de 2015

La ria

Barca i barquer a Pasai Donibane

La ria




La barca creua tranquil·la la ria
sempre carregada de gent que embarca
sempre roncant com un gat, es diria,
mentre l'aigua la panxa li remarca.

Sempre plegats el barquer i la barca.
Sola, sense ell, jamai se n'aniria
Sempre amorós ell li deixa marca
la pinta de colors, li treu l'estria.

La gavina que juga, tot el dia
escabussant-se, vol fer de pesquer
després només nada tranquil·la i crida.

La barca forma part d'aquesta ria
com el moll, les gavines, el barquer
i jo, a la dàrsena, veient la vida.

Pasai Donibane, 12.10.2015

1 comentari:

  1. Bell i sensible poema ...
    LA BARCA, com un gat relaxat,
    dansant i bressolada per la mar ...

    I ella, LA BARCA, enamorada d'ell,
    seu estimat barquer, el que li marca ....
    i al que li marca el ritme ...
    el ritme de la vida!.

    I el poeta espectador,
    contemplant l'espectacle
    de la vida ...
    d`aquellos xicotets moments,
    que donen sentit a l'existència!.

    Gràcies Xavi. Segueix fent tan bona poesia !.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons