La veu del Poble
El poble té la seua veu usurpada
per aquells amb ànim de trascendència.
El poeta ha estat foragitat
de la societat, eterna festa.
Camina per la pols dels vells camins
amb la veu trencada, amb el cor sagnant.
El poble, mut, contempla la tragèdia:
polítics i periodistes són peons,
gent de faràndula televisiva,
titelles en mans d'especuladors
ocults en olimps, com els antics deus.
El poble, mutil·lat, té la seua veu
soterrada per la pols del camí
sota el silenci a força imposat.
Xàtiva, 17 d'abril
La veu del poeta i la veu del poble, potser les dues ha estat usurpades.
ResponEliminaGràcies pel vídeo, el teu poema m'ha agradat molt.
"Assumiràs la veu d'un poble" és un poema que hauríem de prendre com senyera, sobretot els polítics i els periodistes, que solen assumir la veu de l'amo.
EliminaGràcies Carme, per teu suport. Un bes.
Jo m'afegeixo a la bellesa del poema...ens han usurpat la veu, la vida digna i a força de cops, a molts la consciència!
ResponEliminaPetonets!
Gràcies zel. Amb persones com tu, encara ens resta esperança.
EliminaBesets.
Xavi
Si no pots parlar o cantar mentre fas camí, malaguanyat aquell que ens mena!!
ResponEliminaUN petonàs!
Cantarem encara que tinguem la veu trencada i sonem com Sabina.
EliminaUn bes.
Xavi
Responc en silenci
ResponEliminales pauses de l'alè.
FdB Filomena
M'ompliré del teu silenci
Eliminaescoltant l'alè pausat
Gràcies per les teues belles paraules.
Un bes.
Xavi