Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de maig del 2017

Al so de la Muixeranga

Miquelets del Regne de València
a la celebració del 25 d'abril a Xàtiva

Al so de la Muixeranga


No m’emocionen les armes
ni la desfilada de tropes,
encara que siguen 
llegendaris herois del passat.

No m’emocionen els discursos
de polítics ni pròcers,
que llancen enceses arengues 
d’ocults propòsits.

Escola de Danses de Xàtiva

M’emociona la gent al carrer
ballant mentre sona
el discurs del tabal
i les dolçaines.

La Socarrada
Muixeranga de Xàtiva

M’emociona l’harmonia 
dels moviments
del poble fent pinya
mentre s’apuja l’enxaneta.

M’emociona com s’aixeca 
el País al so de la Muixeranga.

dissabte, 20 de juny del 2015


LES CENDRES DE JUNY

És en portar record i sentiment,
al cel del paladar, l’agre sabor
de tristíssimes guerres que vindran.

Xàtiva 1707-2007 Antoni Martínez


La fosca nit foradada
pel roig clam de la flama,
tot devorant il·lusions.

El crit sord de la cendra
cobrint l’afany depredador
del sacrosant vencedor.

El progrés reclamant la destrucció,
per alçar un nou imperi
sota la llum del foc purificador.

La Raval assolada, es plena
d’ombres que han perdut l’ànima
de nits i destrucció.

Ara la ciutat renaix
amb l’ímpetu constructor
d’aquell que encengué la pira

d’aquell que trencà els fonaments
d’un poble que sols delerava
la pau dels dies assossegats

de la pluja benèfica als camps,
del mercat alegre i pròsper,
del miratge de la llibertat.

Altre cop s’encendran les llums
dels salons de ball
als palaus de la ciutat.

Mentre el poble canta desterrat
entre la pols del camí
junt al mur de Xerea.

Del llibre El mur de Xerea

diumenge, 15 de setembre del 2013

Ànima proletària

pintura de Vasily Shulzhenko

Ànima proletària


Reposa, vell colós, ja ve la mort!
La mirada perduda
veient surar la merda
que t'han deixat els pares,
els mateixos que diuen,
que tant estimem la pàtria.

No veus cap futur alliberador.
t'han arrabassat somnis,
te'ls han amagat sota
muntanyes de brutícia.
T'han llevat l'escalfor
d'un amor que es va vendre
per un glop d'alcohol.



Ulls que han vist prop
l'infern de la injustícia
dels que dicten les lleis
i han plorat la crueltat
dels que parlen per Déu.

Ara, despullat de tota quimera,
posa els teus ulls de poll
a remullar en l'aigua
del fètid rierol.
Espera fatigat
l'alliberació.


Xàtiva, 8 setembre de 2013

dimecres, 28 d’agost del 2013

La sonata de Detroit

Fotogràfica procedent de l’arxiu d’Yves Marchand i Romain Meffre
proposada per Rautor en Relats en Català

La sonata de Detroit


La marxa irrevocable de les busques
desprèn de les parets la pell del temps.
Com escates resseques d'un vell monstre,

s'esquerda la imatge de la ciutat,
clivellada per l'alè del passat
que encara vibra en palaus desolats.

L'eco retorna les glòries fàtues
d'aquells que avui ronden sense nord
els carrers plens d'enyor, de passes tristes.

Sona desafinat entre les runes,
per a les muses de la primavera,
la sonata d'un vell piano oblidat.

Xàtiva, 16 d'agost de 2013

 Aquestes fotografies formen part del Repte Poètic Visual 260 proposat per rautortor al fòrum de Relats en Català el passat 15 d'agost. Les fotografies, baixades del  photobucket de rautortor, pertanyen a  l’arxiu d’Yves Marchand i Romain Meffre, com ens indica el mateix rautortor.





dimecres, 15 de maig del 2013

Sols vull dir una cosa



Sols vull dir una cosa


Soc nascut a Xàtiva
soc un socarrat 
per la despietat
d'un rei estranger
que ens condemnà
a foc i oblit.

Sols vull dir ben alt
soc d'aquesta terra
que jo nomene
PAÍS VALENCIÀ.

dilluns, 10 de desembre del 2012

Gris fosc

Detall Del Quadre L'expulsió dels moriscos (1894), 
Gabriel Puig Roda (Tírig 1865-Vinaròs 1919), 
Museu de Belles Arts de Castelló


Gris fosc


La llum melangiosa d'un sol absent
banya amb una humitat gris
els foscos murs que alçaren
els fills marginats de la terra.

Humitat antiga, de llàgrimes 

de creients, 
que patiren la cobdícia 
dels seus primers 
i la impietat dels vencedors. 

Llàgrimes que penetraren 

els murs de les llars 
quan els obligaren a marxar 
mar enllà. 

Encara regalima la tristor 

d'aquells ulls, com de gos, 
abandonats per Déu. 

Plou a poc a poc la nostàlgia 
per un temps, o per un Déu, 
que mai va ser bo 
a la Raval de Xàtiva


Xàtiva 28 novembre 2009
Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons