Algú toca en les tenebres

Obra de Zdzisław Beksínski

Algú toca en les tenebres

Reflexions al voltant dels atemptats 

a les Rambles de Barcelona

Algú toca una melodia,

amagat en les tenebres.

Una melodia esgarradora,

que trenca la llum.

És com el so de la flauta

d’aquell encantador,

qui l’escolta s’enfonsa

en un nou món,

roig com la sang

i negre com un malson.

Algú toca en les tenebres

la música de l’odi i la mort.

El camí de la vida

D’aquí un milió d’anys dos forats negres supermassius enredats en una espiral tindran un final violent | NASA
publicat a http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Dos-forats-negres-preparats-Lesclat_0_1287471246.html

El camí de la vida

Si isc a caminar amb la llum primera,
no el faig per donar gràcies al sol 
perquè s'ha dignat vindre a donar vida 
al meu trist i oblidat racó de món 
on l'ànim covard em manté clavat.

Que no sóc creient, com els antics maies,
d'un estel encegador, déu voluble.
Tinc cert que sortirà cada matí
i que quan no quede ni la memòria
del clot que va acollir els meus blancs ossos,
l'antic i més vell déu tot poderós
rebentarà com una gran magrana,
esguitant amb la seua llum agònica
arribarà a eons d'anys llum de distància:
lletada de la divinitat última.

No, no són les meues velles certeses
les que em porten a caminar pel món,
que són els meus dubtes els que em sostrauen
dels foscos malsons, cridant-me a trobar,
sota una nova llum, les respostes;
a cercar nous dubtes, que com pedretes,
encatifen el camí de la vida.

Gris fosc

Detall Del Quadre L'expulsió dels moriscos (1894), 

Gabriel Puig Roda (Tírig 1865-Vinaròs 1919), 

Museu de Belles Arts de Castelló

Gris fosc

La llum melangiosa d'un sol absent
banya amb una humitat gris
els foscos murs que alçaren
els fills marginats de la terra.

Humitat antiga, de llàgrimes 

de creients, 
que patiren la cobdícia 
dels seus primers 
i la impietat dels vencedors. 

Llàgrimes que penetraren 

els murs de les llars 
quan els obligaren a marxar 
mar enllà. 

Encara regalima la tristor 

d'aquells ulls, com de gos, 
abandonats per Déu. 

Plou a poc a poc la nostàlgia 

per un temps, o per un Déu, 

que mai va ser bo 

a la Raval de Xàtiva

Xàtiva 28 novembre 2009