La plenitud de l'home fragment

Nebulosa - NGC2392

Antecedents L'home fragment

               La plenitud de l'home fragment

La plenitud de l'home fragment

L'home que tingué una vida

fragmentada, per fi

aconseguí una mort

absoluta, una mort plena,

que no deixà ni un fragment

de record en la memòria

dels seus mig amics,

de la seua família partida,

d'aquella amb qui no acabà

mai de formar parella.

Aquella era la seua mort.

Se l'havia treballada durant

tota la seua vida.

Era una mort redona,

una mort completa

que esborrà tota empremta

de les seues tènues passes

pels fragments de la vida.

L'home, que donà bocins a la vida,

finalment es va afartar amb la mort.

Benigànim, 14 novembre de 2013 

(esmorzant al Dgust )

Una idea fugissera

Una idea fugissera

Una idea fugissera, em desperta
en el matí, quan estic ensopit.
Ha passat molt ràpida, ni l'he vista
ni l'he sentida, m'ha deixat l'alè
com la càlida empremta del seu bes,
ha acaronat la meua letargia
i ha fugit corrent, perquè no la veja.
Ara soc despert i trobe l'absència
com em crema el mateix tel del meu cor.
Ara enyore el seu somriure, el seu esguard.
La busque en el record, però em defuig
juga amb mi com fada entremaliada.

Benigànim, 10 de juny de 2013

Esmorzant al Dgust.

Sense voluntat d'antologia

Vicent Andrés Estellés a Burjassot, el seu poble natal.

No diràs la teua paraula 

amb voluntat d'antologia.

Vicent Andrés Estellés

Assumiràs la veu d'un poble

(Llibre de meravelles, 1956-1958)

Pregunta, qui és poeta?,
aquell que junta paraules,
aquell qui recompta síl·labes;
pregunta qui fila prim
l'agulla amb fil d'Ariadna 
encastant els sentiments
com uns cristalls que lluïssen
sota una càlida veu.

Només aquell qui cerca
notorietat, que té
voluntat d'antologia,
proclama als quatre vents
i ho posa imprès a la tarja:
Poeta Celestial.

Mentre dubta el poeta
la seua condició.

Benigànim, 18 d'abril de 2013.

Tot esmorzant al Dgust 

un entrepà de llomello

 amb ceba caramel·litzada,

Tedèum

Hui, un dia de languidesa inusual,
vaig pel carrer arrossegat per la força
demiúrgica del costum, tot per la vora
de l'abisme de l'avorriment.

Les meues passes, amb més criteri que jo,
em porten al caliu d'una taula de bar.
La Roser s'acosta i em rep amb el ritual
‒ Què et ve de gust? 
‒ Què hi tens? ‒, responc. 
Desprès de recitar la lletania, 
combregue amb un entrepà de xipirons 
i Déu, que està present a totes les coses,
comparteix amb mi el seu cos i la seua sang,
daurada cervesa.

I la pau és amb tots nosaltres.
I mire la noia del banc,
quant temps fa que esmorzem alhora?,
encara no he gosat fer-hi 
ni la més curta xarrada.
I el botiguer, que ven calces,
amb qui una vegada vaig 
comentar la premsa del dia.

Continuem combregant en el cos de Crist,
transmutat en una varietat d'entrepans
i libant la seua sang
de cafè amb llet, ella; 
de vi, el botiguer, 
i de fresca cervesa, 
que ens escalfa el cos i ens alegra l'ànima.

Hui és un dia excel·lent 
per mirar a Déu als ulls
i, humil, donar-li les gràcies 
pels moments d'avorriment compartit 
en la solitud de la societat.

29 de gener de 2013

esmorzant al Dgust de Benigànim.

Tots som iguals

La Casa de les Abelles - Tallers Didàctics

canpanosa.com

ecolluita.blogspot.com

Un incessant anar i vindre,
gent que reclama
el seu lloc a la terra
el seu lloc al grup humà.

Frenètic anar i vindre
com abelles que surten del rusc,
com abelles que entren al rusc.
Inicien el seu ball,
donen voltes i menegen
el cul, volen
que tothom els mire
que tothom els faça cas;
volen ser útils, ser valorades,
que els facen un monument
al seu esforç, a la seua
inigualable aportació.

Totes les abelles brunzeixen
amb la mateixa intenció:

no hi ha cap obrera com jo,
sóc l'única que troba flors carregades
amb el pol·len més dolç;

no hi ha cap guerrera com jo,
sóc la més ferotge,
el fibló més ràpid
a aquesta banda de l'horitzó;

no hi ha cap abellot
més abellot que jo,
sóc el que més brunzits dóna
sense pegar un brot;

no hi ha cap reina
que tinga més ous que jo.

Dins del rusc tots som iguals.
Tots
           menys jo. 

Benigànim 2 de maig de 2012

Parit amb l'alegria que m'encomanà

una cervesa i un entrepà al Dgust.

Qüestió de fe

http://www.heraldo.es/uploads/imagenes/bajacalidad/_fmi_0041806b.jpg

Estadístiques, diagrames,

balanços, models teòrics

per pronosticar l'evolució

del flux del capital.

Doctors en arcans econòmics,

que lligen els capritxos del deus

en els budells dels pobres afamats.

Sacerdots en temples financers

que immolen incauts

en ofrena als deus

del panteó del “mercat”.

Grans pontificis de fe indestructible

en els sòlids fonaments

de l'església del Sagrat Temple

de Wall Street.

Ofereixen una hecatombe de pobles

per apaivagar la fúria dels deus

cegats per la depressió

de qui folla poc i mal.

̶ La fe mourà muntanyes,

enderrocarà governs

i donarà als veritables creients

l'abundància del paradís ̶.

A dit el Sum Pontífex

mentre tallava el cap d'un mestre

amb la sagrada destral de la ignorància.

 Benigànim 31 de juliol de 2012

Al Bar Dgust, mentre esmorzava.