Nou dia

Desperte, encara hora fosca.
El món s'ha de reinventar,
posar cada cosa al seu lloc,
si és que té lloc cada cosa,
o posar cada cosa a un nou lloc,
inversemblant, un lloc on hom no l'espera.
Potser és l'hora de fer un nou món,
un món que es moga
amb noves lleis físiques,
on el dalt i baix canvien,
on no actue la llei de la gravetat.

Encara és hora fosca
i em queda tota la vida pel davant.

Xàtiva, 7.9.2020

El nou camí

El nou camí

La nit més fosca i llarga ja ha passat.
Amb pas de puça la llum va avançant.
Arrere ha quedat el temps de tenebres,
el túnel fosc on la tristor s'amaga.
Ja albirem la nova llum d'un nou temps
que ens portarà la il·lusió de pau
i, junt amb les persones que estimem,
amb determinació, pas a pas,
recórrer el nou camí que ens fa iguals.

Bons auguris per totes les persones 
i un sol desig d'amor i llibertat.

Xàtiva 23.12.2018

Algú toca en les tenebres

Obra de Zdzisław Beksínski

Algú toca en les tenebres

Reflexions al voltant dels atemptats 

a les Rambles de Barcelona

Algú toca una melodia,

amagat en les tenebres.

Una melodia esgarradora,

que trenca la llum.

És com el so de la flauta

d’aquell encantador,

qui l’escolta s’enfonsa

en un nou món,

roig com la sang

i negre com un malson.

Algú toca en les tenebres

la música de l’odi i la mort.

Quan oïsc Pàtria

Quan oïsc Pàtria

Ara hom parla molt de Pàtria,

hom diu que és el territori

on els avantpassats

plantaren llurs cases,

hom diu que és la llengua

que parlaven

els amos d’aquelles cases.

Hom parla i parla

de Pàtria

a la gent que vivim

en cases llogades,

en cases hipotecades;

cases que paguem

a gent que parla

en llengua estranya,

a gent que viu

en paradisos privats

arreu del món.

Quan algú parla

de Pàtria,

oïsc el bram de la tempesta

que branda amenaçant

a tot aquell

que no enfile el rumb

de l’almirall Patriota.

Pàtria és una paraula

enemiga de la llibertat,

de la igualtat i de l’amor.

Quan oïsc Pàtria,

em pose a tremolar.

Xàtiva, 29.4.2017

La conjura de l’insomni

La conjura de l’insomni

En la nit, la casa quieta

travessada pel calfred

del solitari insomni obscur.

Un silenci, absent de color,

oculta els fils dels somnis.

En el silenci, crits i laments

travessen les parets 

de la memòria, on un corc

barrina el camí tenebrós

que em porta a l’abisme.

Conjure el vertigen

amb la força de la paraula

que evoca el teu càlid esguard.

En la nit, la casa quieta

s’il·lumina amb la poesia.

Xàtiva, 12.12.2016

Paraules d'arena

Escric al llibre de la memòria
amb paraules d'arena,
que la brisa de les hores
va movent, inexorable.

Cada capvespre canvien,
amb la llum somorta,
serpentejant sobre
la blanca pell dels records.

El silenci del buit.

Tant fa que el sol brille,
que les flors li responguen
amb un arc iris de colors;

tant fa que bufe un vent suau,
que porte l'aroma
de mil plantes perfumades;

si el glaç i la foscor
són dintre meu: un buit
on sols ressona el silenci.

Torna el formigueig a les mans

Torna el formigueig a les mans
que massa temps han restat ocioses.

Torna el sinuós record del gest 
que ressegueix la intangible línia del pensament.

Tanque els ulls i els dits, tot sols,
enceten un ball amb la ploma.

Un ball antic, que se reinventa
amb la nova música que ara sona al cap.

Torne a trobar-me entre les giravoltes,
entre les etèries passes de la dansa,

investides amb la màgia de les paraules
escrites amb tinta invisible,

només el caliu d'una mirada
les tornarà l'alé de la vida.

Xàtiva, 20.8.2016

Reixes d'oblit

Pensieri (marta.zollino)

Reixes d'oblit

Dins d'una cambra plena de records

em trobe perdut en la penombra.

Els records sols repleguen la pols,

ja no porten la llum dels sentiments.

M'ofega l'aire ple d'imatges trencades

que pul·lulen surant al caprici del vent.

Voldria obrir la finestra, que entrara la llum,

però el tedi em reté entre reixes d'oblit.

Xàtiva, 3.8.2016

Enyor de la flama

Enyor de la flama

Em dol veure't absent

com una ombra trèmula

d'aquella flama dansarina

que fa temps vas ser.

Em dol la imatge nova

que ve a sobreposar-se

al record, que el trasmuda,

que de la ment l'esborra.

Enyore la dansa viva

d'aquella flama que ara, 

mentre sona la cançó de l'oblit,

dins del vell fanal s'apaga.

Xàtiva, 5.7.2016

L'illa Alzheimer

L'illa Alzheimer

Asseguda sobre un munt de records,

entre els records d'altres,

ja no veu la vida passar.

Asseguda entre altres solituds,

ara es deixa endur 

per les onades del temps

que la banyen amb clares imatges

sobre les quals suren 

les deixalles del present.

Xàtiva, 25.6.2016

Un passadís, ample i llarg

Un passadís, ample i llarg.
Passes apressades, ombres
que es belluguen lleugeres
com oronetes volant.

Xàtiva, 14.6.2016

Comença la lliçó

Rembrandt van Rijn (1696-1669)-anciana de las manos juntas (o retrato de una mujer vieja)
óleo sobre lienzo-109 cm x 84 cm

Comença la lliçó

De besllum de l'ocàs

es veu la confusa figura

d'una dona encorbada: 

vol asseure's a la butaca

o alçar-se?, ara no recorda

que era el que anava a fer.

Sona un telèfon a la vora.

Ella recorda el timbre

de l'escola, era l'hora.

Acaba per asseure a la butaca

mira al davant, espera a la mestra.

A la tele, comença la lliçó.

Xàtiva, 21.5.2016 

Un tast de vi

Un tast de vi

Fruit de la terra,

de terra i suor,

el vi em deixa

el gust aspre

dels sarments recargolats,

pel anys i els treballs,

de les arrels 

que perforen la terra,

la terra dels avantpassats, 

la terra que planyeren,

que nodriren amb la tendror

de les rudes mans de llauradors.

Ara alce la copa

i veig de besllum 

els afanys d'aquells

que deixaren els seus somnis,

com els nàufrags,

dins d'aquesta ampolla de vi.

L'enigma de l'obaga

L'enigma de l'obaga

Tanque els ulls i veig

fragments del passat.

Òbric els ulls i veig

la muntanya que em crida

per esbrinar l'enigma

que amaga en l'obaga.

Xàtiva, 31.12.2015

Cabdell del temps

Aelurillus balearus - ♂ - embolic division, retrolateral view. Scale line: 0.1 mm- © AZARKINA, G. N. (2006

Cabdell del temps

Els dies s'endinsen en la foscor

giravoltant espais

plens d'andròmines perdudes,

andròmines sense record

del seu origen.

El temps es recargola,

em nega l'alé,

m'afona en la boira

freda com pell de serp

que la cua es mossega.

Vull tancar els ulls, imaginar

que la serp treu la llengua,

que la vida ensuma,

que pren el camí,

que de mi s'oblida.

Fugint del temps

Fugint del temps

Passege pels carrers
amb les passes de la memòria.
Cada ombra em porta
el record d'aquells moments
quan els nostres cossos
s'arrapaven a les cantonades,
quan els temps era una dimensió 

d'on sovint fugíem,
quan els nostres ulls, com els gats,
acaronaven la foscor.

Camine i xiule aquella cançó
que altra hora xiuxiuejàvem
a cau d'orella, dansàvem
fugint del temps.

Xàtiva, 30.11.2015

Solcs en l'albada

Solcs en l'albada.

Els raigs del matí van sobrevolant
les teulades, busquen arrecerar-se
en el brancatge per a il·luminar
les fulles, els colors de la tardor,
com petites gotes d'or i de sang .
A l'espill esmicolat de la ria
es miren les gavines, en vol ras
dibuixant solcs en la llum de l'albada.

S'esberla el son d'aquesta nit passada
deixant tènues solcs en la memòria,
camins que menen a ocultes portes.
A recer del caliu de la flassada
observe la gelada llum del dia,
vol ocultar el camí de la nit.

Pasaia Donibane, 16.10.2015

La ria

Barca i barquer a Pasai Donibane

La ria

La barca creua tranquil·la la ria
sempre carregada de gent que embarca
sempre roncant com un gat, es diria,
mentre l'aigua la panxa li remarca.

Sempre plegats el barquer i la barca.
Sola, sense ell, jamai se n'aniria
Sempre amorós ell li deixa marca
la pinta de colors, li treu l'estria.

La gavina que juga, tot el dia
escabussant-se, vol fer de pesquer
després només nada tranquil·la i crida.

La barca forma part d'aquesta ria
com el moll, les gavines, el barquer
i jo, a la dàrsena, veient la vida.

Pasai Donibane, 12.10.2015

Esnatu Donibane (Desperta Donibane)

Vista de la ria de Pasaia Donibane des de la Hugoenea.

Eskerriz asko a l'ajuntament de Pasaia i l'associació basca d'escriptors (Euskal Idazleen Elkartea) pel seu compromís amb el món de la literatura en llengües minoritàries. 

 Esnatu Donibane

(Desperta Donibane)

Tranquil·la ria d'aigües que verdegen

banya mandrosa les vores del moll,

mentre dues gavines gandulegen

entre les clapes de molsa i de sol.

Els colors del matí, que ja gotegen

pels carrers de la vila, el soroll

de passes i veus amigues aletegen

mentre l'agranador fa anar el doll.

El matí es mostra tot revelador

volent foragitar l'aflicció

cercant el caliu que trau del malson.

El matí deixa veure el bastidor

d'una vella representació

tan reposada com el mateix món.

Pasaia Donibane 10.10.2015