Nou dia

Desperte, encara hora fosca.
El món s'ha de reinventar,
posar cada cosa al seu lloc,
si és que té lloc cada cosa,
o posar cada cosa a un nou lloc,
inversemblant, un lloc on hom no l'espera.
Potser és l'hora de fer un nou món,
un món que es moga
amb noves lleis físiques,
on el dalt i baix canvien,
on no actue la llei de la gravetat.

Encara és hora fosca
i em queda tota la vida pel davant.

Xàtiva, 7.9.2020

El nou camí

El nou camí

La nit més fosca i llarga ja ha passat.
Amb pas de puça la llum va avançant.
Arrere ha quedat el temps de tenebres,
el túnel fosc on la tristor s'amaga.
Ja albirem la nova llum d'un nou temps
que ens portarà la il·lusió de pau
i, junt amb les persones que estimem,
amb determinació, pas a pas,
recórrer el nou camí que ens fa iguals.

Bons auguris per totes les persones 
i un sol desig d'amor i llibertat.

Xàtiva 23.12.2018

Algú toca en les tenebres

Obra de Zdzisław Beksínski

Algú toca en les tenebres

Reflexions al voltant dels atemptats 

a les Rambles de Barcelona

Algú toca una melodia,

amagat en les tenebres.

Una melodia esgarradora,

que trenca la llum.

És com el so de la flauta

d’aquell encantador,

qui l’escolta s’enfonsa

en un nou món,

roig com la sang

i negre com un malson.

Algú toca en les tenebres

la música de l’odi i la mort.

Al so de la Muixeranga

Miquelets del Regne de València
a la celebració del 25 d'abril a Xàtiva

Al so de la Muixeranga

No m’emocionen les armes

ni la desfilada de tropes,

encara que siguen 

llegendaris herois del passat.

No m’emocionen els discursos

de polítics ni pròcers,

que llancen enceses arengues 

d’ocults propòsits.

Escola de Danses de Xàtiva

M’emociona la gent al carrer

ballant mentre sona

el discurs del tabal

i les dolçaines.

La Socarrada
Muixeranga de Xàtiva

M’emociona l’harmonia 

dels moviments

del poble fent pinya

mentre s’apuja l’enxaneta.

M’emociona com s’aixeca 

el País al so de la Muixeranga.

En l'hora baixa

En l'hora baixa

A l'horitzó, una estrela llueix,

mentre em sent acaronat

pel silenci del teu esguard

en l’hora baixa.

La llum de l’estrela,

com un gresol en la nit,

en marca el camí,

reflectida als teus ulls.

La nit no és tan fosca

quan puc mirar-la 

amb la teua llum.

Al meu cel, des de fa temps,

llueix una estrela que il·lumina 

la meua solitud.

Reixes d'oblit

Pensieri (marta.zollino)

Reixes d'oblit

Dins d'una cambra plena de records

em trobe perdut en la penombra.

Els records sols repleguen la pols,

ja no porten la llum dels sentiments.

M'ofega l'aire ple d'imatges trencades

que pul·lulen surant al caprici del vent.

Voldria obrir la finestra, que entrara la llum,

però el tedi em reté entre reixes d'oblit.

Xàtiva, 3.8.2016

Enyor de la flama

Enyor de la flama

Em dol veure't absent

com una ombra trèmula

d'aquella flama dansarina

que fa temps vas ser.

Em dol la imatge nova

que ve a sobreposar-se

al record, que el trasmuda,

que de la ment l'esborra.

Enyore la dansa viva

d'aquella flama que ara, 

mentre sona la cançó de l'oblit,

dins del vell fanal s'apaga.

Xàtiva, 5.7.2016

Fugint del temps

Fugint del temps

Passege pels carrers
amb les passes de la memòria.
Cada ombra em porta
el record d'aquells moments
quan els nostres cossos
s'arrapaven a les cantonades,
quan els temps era una dimensió 

d'on sovint fugíem,
quan els nostres ulls, com els gats,
acaronaven la foscor.

Camine i xiule aquella cançó
que altra hora xiuxiuejàvem
a cau d'orella, dansàvem
fugint del temps.

Xàtiva, 30.11.2015

Catarsi

Catarsi

Suque el càlam sacre
en fluid que destil·la
de l'ànima oberta.
Deixe en la blanca ara
les negres entranyes,
ofrena sagrada.

Pont

Pont

Paraula a paraula 
construiré els versos
que creuaran l'abisme
obscur entre els mons.

Com un pont, el poema
travessarà la ignorància.
Com un alè, la cançó
abraçarà la nua ànima.

La llavor de la memòria

La llavor de la memòria

Petites d'orquídies,
campanetes pintades
a vora el camí.
Aroma fresc de primavera.

Tornen a germinar 
les floretes que un dia 
vaig alçar a la memòria
com un present per tu.

Xàtiva, 19 de març de 2014

Els vals de la ventada

Els vals de la ventada

Fuetegen els cruels branquillons
els vidres humits de ma casa.
El vent ha posat a ballar
els arbres, fanals, les senyals,
i ballen un vals pel carrer
contents els poals de la brossa.
Ma casa, dementre, roman
pacient, en remor del record
del càlid estiu que s'allunya,
l'escombra la freda ventada.
Sembla sense fi aquest hibern
que entela les tristes finestres.
Ma casa, pacient, silent,
tancada, espera l'arribada
del fresc ventijol, primavera.

Xàtiva, 26 de gener de 2014

La memòria de les mans

La memòria de les mans

Les seues mans acaronen el cànem.

Del dits surten fibres entrellaçades.

Els ulls miren la trena amorosits

mentre canta entre dents una cançó

d'enyorança de temps festejadors.

Viu adormit en els gestos repetits,

la memòria de les seues mans

que li donen força per alenar

que el fan somniar en vides possibles,

en la llum d'uns ulls que el feren ballar

quan l'estiu quasi s'estava acabant.

Trena el cànem per fer una cistella

on posarà el fruit madur del seu hort.

Xàtiva, 23 d'agost de 2013

Una idea fugissera

Una idea fugissera

Una idea fugissera, em desperta
en el matí, quan estic ensopit.
Ha passat molt ràpida, ni l'he vista
ni l'he sentida, m'ha deixat l'alè
com la càlida empremta del seu bes,
ha acaronat la meua letargia
i ha fugit corrent, perquè no la veja.
Ara soc despert i trobe l'absència
com em crema el mateix tel del meu cor.
Ara enyore el seu somriure, el seu esguard.
La busque en el record, però em defuig
juga amb mi com fada entremaliada.

Benigànim, 10 de juny de 2013

Esmorzant al Dgust.

Ulls de mel

Ulls de mel

He somniat amb el teus ull de mel.
En despertar-me, el sol del matí
m'ha dut la llum de la teua mirada,
m'ha dut el rosat raig de l'enyorança.

Xàtiva, 27 de maig de 2013