LES CENDRES DE JUNY

És en portar record i sentiment,

al cel del paladar, l’agre sabor

de tristíssimes guerres que vindran.

Xàtiva 1707-2007 Antoni Martínez

La fosca nit foradada
pel roig clam de la flama,
tot devorant il·lusions.

El crit sord de la cendra
cobrint l’afany depredador
del sacrosant vencedor.

El progrés reclamant la destrucció,
per alçar un nou imperi
sota la llum del foc purificador.

La Raval assolada, es plena
d’ombres que han perdut l’ànima
de nits i destrucció.

Ara la ciutat renaix
amb l’ímpetu constructor
d’aquell que encengué la pira

d’aquell que trencà els fonaments
d’un poble que sols delerava
la pau dels dies assossegats

de la pluja benèfica als camps,
del mercat alegre i pròsper,
del miratge de la llibertat.

Altre cop s’encendran les llums
dels salons de ball
als palaus de la ciutat.

Mentre el poble canta desterrat
entre la pols del camí
junt al mur de Xerea.

Del llibre El mur de Xerea

El record de la plenitud

El record de la plenitud

Antecedents: L'home fragment
                     La plenitud de l'home fragment
                     El naixement de l'home fragment 

 

En l'ocàs dels dies

de l'home fragment

es mostrà la imatge

d'un esser fantàstic

que per primer cop

en tants i tant anys

el va penetrar

ocupant fins l'últim

racó replegat.

En aquell moment

que es sentia declinar,

aquell raig de llum

el va fer albirar

la plenitud,

però com no estava acostumat

quan va voler reaccionar

l'ésser fabulós

sols era un record

que atresorà en un replec

de la seua ànima esquinçada.

Xàtiva, 27 de setembre de 2014

El mur de Xerea a Xàtiva

La presentació

El mur de Xereaa Xàtiva

El preparatius del part. S'havia condicionat un annex com a sala d'exposicions ho s'havien penjat les il·lustracions del llibre.

 

En aquest annex, també havien parat la taula l'editorial Germanies. Tothom als seus llocs preparats per l'adveniment del nounat.

El dijous 3 d'octubre es donà l'eixida oficial del llibre. Vingué al món real El mur de Xerea . Assistí el part, el filòleg i profund coneixedor de poesia en català, Antoni Martínez Revert.

Antoni Martínez Revert

Després d'unes breus paraules del pare de la criatura (nerviós i content alhora), sobretot breu per no dir res fora lloc. 

Es va donar pas la lectura d'algunes de les poesies del llibre. El grup de poesia Paraules de fang va iniciar la lectura amb el poema L'escenari. Al començament del poema, un nodrit grup de rapsodes ocupà l'escenari i tal como anaven llegint anaven abandonant-lo, fins que no quedà ningú.

Grup de poesia Paraules de fang, en el moment que llig Carmen Lòpez 

La poeta xativina Xelo Llopis, que també col·labora sovint amb el grup Paraules de fang, va fer lectura de la poesia A recer de mare,

Xelo Llopis

El nombrós públic assistent (es va sobrepassar la capacitat normal de la sala), va aplaudir amb entusiasme la lectura de les poesies. Gràcies a tots ells per vindre a aportar el seu caliu en un moment tan especial per un pare. 

Des del públic estant

Per acabar signar dedicatòries. Era la primera vegada, però no em va fer gens de mal.

Ja està ací, entre nosaltres. Ja el podeu demanar a les vostres llibreries o a través de la editorial Germania, (encara heu d'esperar uns dies per poder accedir a l'enllaç del llibre).

També podeu escriure al correu el mur dels lectors on podeu deixar els vostres pensaments, poesia o prosa (no més de 300 paraules). Estic treballant per obrir un mur dels lectors on es pengen els treballs d'aquells que ho demanen (a algunes peticions), no més caldrà tindre respecte pels altres.

Per acabar gràcies a tots els lectors d'aquest blog, (hi ha lectors per tot el món, increïble), perquè vosaltres heu fet possible que El mur de Xerea haja nascut com llibre de paper.

El vídeo de promoció

El mur de Xerea: el llibre

El proper 3 d'octubre naix el llibre El mur de Xerea.

De la mà de Toni Martínez Revert, El mur de Xerea es presenta en públic el proper 3 d'octubre en la Casa de la Cultura de Xàtiva. Llibre que l'editorial Germania edita en la seua col·lecció Mil poetes i un país.
Comptarà l'acte amb la participació del taller de poesia Paraules de fang, que recitaran alguns dels poemes del llibre.

Hui els estudiants han decidit

http://www.laveupv.com/noticia/2304/vaga-1

Hui els estudiants han decidit

Hui els estudiants han fet vaga.

han decidit que ja està bé 

de jugar amb el seu futur

com si fora un disc de frisbee

que es passen dels uns al altres

només com un passatemps.

Han decidit que seran ells

qui acaben amb el seu fracàs

que escriuran dret, sense pecat,

que parlaran  l'anglès, xinés 

i en un correcte català,

que aprendran les més grans mentides:

a formular els intricats 

algoritmes d'economia,

a traduir el llenguatge 

de velles lleis i de polític.

Han decidit que no eixiran

de l'escola mentre no vegen 

que tots treballen molt units

per bastir un sòlid futur,

mentre no deixen de jugar 

amb ells com amics enrotllats 

mentre els diuen fracassats.

Ja no els queda fe en el sistema.

Han dit que el futur serà seu.

Benigànim, 9 de maig de 2013

La veu del Poble

La veu del Poble

El poble té la seua veu usurpada
per aquells amb ànim de trascendència.
El poeta ha estat foragitat
de la societat, eterna festa.
Camina per la pols dels vells camins
amb la veu trencada, amb el cor sagnant.
El poble, mut, contempla la tragèdia:
polítics i periodistes són peons,
gent de faràndula televisiva,
titelles en mans d'especuladors
ocults en olimps, com els antics deus.
El poble, mutil·lat, té la seua veu
soterrada per la pols del camí
sota el silenci a força imposat. 

Xàtiva, 17 d'abril

Sense voluntat d'antologia

Vicent Andrés Estellés a Burjassot, el seu poble natal.

No diràs la teua paraula 

amb voluntat d'antologia.

Vicent Andrés Estellés

Assumiràs la veu d'un poble

(Llibre de meravelles, 1956-1958)

Pregunta, qui és poeta?,
aquell que junta paraules,
aquell qui recompta síl·labes;
pregunta qui fila prim
l'agulla amb fil d'Ariadna 
encastant els sentiments
com uns cristalls que lluïssen
sota una càlida veu.

Només aquell qui cerca
notorietat, que té
voluntat d'antologia,
proclama als quatre vents
i ho posa imprès a la tarja:
Poeta Celestial.

Mentre dubta el poeta
la seua condició.

Benigànim, 18 d'abril de 2013.

Tot esmorzant al Dgust 

un entrepà de llomello

 amb ceba caramel·litzada,

Estirp de dones

© by Judy Lightstone 2002

Vinc d'una estirp de dones 
forjades en el foc roent
de la farga de la necessitat.

Colpejades una i altra vegada
pel mall de l'ortodòxia
contra l'enclusa de la misèria.

Dones admirables encongides
i silents davant l'arrogància
del mascle dominador.

Dones indòmites, que com l'aigua
anaren fent el seu camí, 
erosionant els entrebancs

amb la paciència del temps,
amb la fortalesa de la intel·ligència,
amb la passió dels sentiments.

Dones mancades de drets
cavaren un túnel, llarg com la vida
travessant els budells de l'infern

per davall davall del Sinaí,
muntanya sagrada on els patriarques
guarden les lleis i els dogmes de fe.

Dones que somiaren una vall nova,
una terra promesa sense cadenes
on parir una nova humanitat.

Vinc d'aquesta estirp de dones
que ens retornaren a la sensatesa 
del respecte i la igualtat.

Xàtiva 6 de març de 2010

Gris fosc

Detall Del Quadre L'expulsió dels moriscos (1894), 

Gabriel Puig Roda (Tírig 1865-Vinaròs 1919), 

Museu de Belles Arts de Castelló

Gris fosc

La llum melangiosa d'un sol absent
banya amb una humitat gris
els foscos murs que alçaren
els fills marginats de la terra.

Humitat antiga, de llàgrimes 

de creients, 
que patiren la cobdícia 
dels seus primers 
i la impietat dels vencedors. 

Llàgrimes que penetraren 

els murs de les llars 
quan els obligaren a marxar 
mar enllà. 

Encara regalima la tristor 

d'aquells ulls, com de gos, 
abandonats per Déu. 

Plou a poc a poc la nostàlgia 

per un temps, o per un Déu, 

que mai va ser bo 

a la Raval de Xàtiva

Xàtiva 28 novembre 2009

La caixa de cartró

Es fica la infantesa a recer
d'un món a mida de gegants
en una caixa de cartró.
Fora queden les incerteses.
el temor als castics
capritxosos del majors.
Dins les parets de paper ondat
hi ha la fantasia,
un món fet a mida
on es pot somniar en llibertat.

La innocència ordenada
per grandària i colors
resta empaquetada i etiquetada
en caixes de cartró.
Ens les portem al darrer
de lloc en lloc.
De tant en tant, se'ns queda
alguna oblidada en un racó.
Això tenen les caixes de cartró
que estan plenes de memòria,
però no troben
per si soles el camí
                                que les retorna
a la consciència
                                 del record.


Ara que em manca la flexibilitat
i la innocència de la infantesa
he convertit l'andana de ma casa
en la meua caixa de cartró.

El monstre que i(r)rita

El monstre que i(r)rita

No es fieu de la seua aparença, no és

eixa caputxeta vermella del conte,

ni dona de roig de falda volandera,

que és fúria fugida de l’avern

que de la ciutat ha fet camp de cacera.

El seu crit és com l’huracà, tot ho arrasa.

Quan bota al balcó tremola tota terra

assolant cases plenes de gent pescadora,

transformant l’horta fèrtil en testos portàtils.

Diu la llegenda que per les seues venes

corre un riu d'absenta amb conyac barrejada.

Godzilla no gosa anar a la ciutat,

l’abraçada de la cuca fera l’aterra.

Potser vindrà Afrodita, la robòtica,

per fer-li tragar un mugró nuclear.

Quan el monstre brama, des de l’horta a la

vora del mar, des de la plaça de l’aca

i el burro fins les cases dels pescadors,

tothom que la sent s’i(r)rita.

El Mur de Xerea

El Mur de Xerea

Més enllà de les muralles
s’estén la Raval,
on s'alcen les cases dels servidors
de l'ostentació urbana,
bastides amb els maons de la injustícia,
forjades amb l'esperança
a les envistes d'un futur millor,
i el miratge de la llibertat per teulada,
a sobre fonaments d'humiliació.

Aquest mur de la necessitat
protegeix l'opulència de la ciutat,
la cultura de saló i els negocis rodons,
els pròcers altruistes, mecenes
afamats de notorietat,
els empresaris emprenedors,
els poetes celestials,
la sacrosanta església
de reliquiaris i tresors.

Més enllà de la Raval
el mur de Xerea,
la porta al camí de ponent,
la primera barrera,
la darrera frontera.

Més enllà del mur de Xerea:
roders, rodamons i trobadors,
gent sense vocació de transcendència.

Xerea és el paper on el poeta
anònim, amb ànima i sense rostre,
assumeix l'escriptura de la seua gent,
crida amb lletra capital
les queixes i anhels
d'aquells que viuen a l'ombra,
ocults a les mirades inquisidores
dels guaites de la pulcritud burgesa
de la hipòcrita correcció.