Ací tens la meua mà, amiga

19J OCUPEM AJUNTAMENTS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Les dones es tanquen als ajuntaments en una jornada contra les violències masclistes

Ací tens la meua mà, amiga

De nens, tenim por del monstre

que viu a la foscor de l’armari,

amagat sota el llit. 

Ens ensenyaren que calia

ser valents −als nens‒

i confiar amb la protecció

d’un príncep blau ‒a les nenes.

En créixer m’he adonat, 

amb amargura,

que els prínceps blaus 

s’han tornat monstres

que viuen a l’ombra

de les mirades,

aterrant als que diu

que estima, sense amor,

com propietats inalienables.

No puc restar impassible

quan em rodeja el terror, 

però només sóc un ésser humà

que no és res tot sol.

Ací tens la meua mà, amiga,

que junt amb les mans de tots

forma una xarxa decidida

a posar fi al terror

dels monstres que s’amaguen

sota la pell d’un príncep blau.

Xàtiva, 19 de juny de 2017

En la nit una ombra s'amaga

En la nit una ombra s'amaga

Una ombra s'amaga en la negra nit.
Davall la flassada, de por tremola.
Es sent com es trenca la veu de l'amo
a sobre la pau del silenci nu.
L'estima ‒li diu donat colps de puny.

L'ombra sap que no podrà declinar
el premi a la seua abnegació.
L'ombra plora silencioses llàgrimes
mentre sent com s'apropa enfurismat
aquell que altra hora va estimar
aquell per qui renuncià
als somnis propis d'un futur millor.

L'ombra sap ara que allò no és amor.
Es sent captiva, aïllada d'un món
que la ignora cegat per la pietat.
L'ombra pensa que només amb la mort
podrà evadir-se d'aquesta presó.