Escric al llibre de la memòria
amb paraules d'arena,
que la brisa de les hores
va movent, inexorable.
Cada capvespre canvien,
amb la llum somorta,
serpentejant sobre
la blanca pell dels records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alzheimer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alzheimer. Mostrar tots els missatges
dilluns, 28 de novembre del 2016
Paraules d'arena
Escric al llibre de la memòria
amb paraules d'arena,
que la brisa de les hores
va movent, inexorable.
Cada capvespre canvien,
amb la llum somorta,
serpentejant sobre
la blanca pell dels records.
dijous, 4 d’agost del 2016
Reixes d'oblit
 |
| Pensieri (marta.zollino) |
Reixes d'oblit
Dins d'una cambra plena de records
em trobe perdut en la penombra.
Els records sols repleguen la pols,
ja no porten la llum dels sentiments.
M'ofega l'aire ple d'imatges trencades
que pul·lulen surant al caprici del vent.
Voldria obrir la finestra, que entrara la llum,
però el tedi em reté entre reixes d'oblit.
Xàtiva, 3.8.2016
dimarts, 5 de juliol del 2016
Enyor de la flama
Enyor de la flama
Em dol veure't absent
com una ombra trèmula
d'aquella flama dansarina
que fa temps vas ser.
Em dol la imatge nova
que ve a sobreposar-se
al record, que el trasmuda,
que de la ment l'esborra.
Enyore la dansa viva
d'aquella flama que ara,
mentre sona la cançó de l'oblit,
dins del vell fanal s'apaga.
Xàtiva, 5.7.2016
dissabte, 25 de juny del 2016
L'illa Alzheimer
L'illa Alzheimer
Asseguda sobre un munt de records,
entre els records d'altres,
ja no veu la vida passar.
Asseguda entre altres solituds,
ara es deixa endur
per les onades del temps
que la banyen amb clares imatges
sobre les quals suren
les deixalles del present.
Xàtiva, 25.6.2016
dimecres, 15 de juny del 2016
Un passadís, ample i llarg
Un passadís, ample i llarg.
Passes apressades, ombres
que es belluguen lleugeres
com oronetes volant.
Xàtiva, 14.6.2016
dissabte, 21 de maig del 2016
Comença la lliçó
 Rembrandt van Rijn (1696-1669)-anciana de las manos juntas (o retrato de una mujer vieja) óleo sobre lienzo-109 cm x 84 cm Comença la lliçó |
De besllum de l'ocàs
es veu la confusa figura
d'una dona encorbada:
vol asseure's a la butaca
o alçar-se?, ara no recorda
que era el que anava a fer.
Sona un telèfon a la vora.
Ella recorda el timbre
de l'escola, era l'hora.
Acaba per asseure a la butaca
mira al davant, espera a la mestra.
A la tele, comença la lliçó.
Xàtiva, 21.5.2016
|
dimarts, 6 d’agost del 2013
A la teua edat
A la teua edat
Sou llops el homes a la
teua edat,
només porteu el temps,
a la mirada.
Joan Margarit
Mires com van escolant-se els segons
entre l'encaix de llum d'aquells vells arbres,
més antics que tu.
Entre els raigs veus la pols d'un bell somriure
que et va encisar,
d'aquells ulls que portaven dins el sol,
que il·luminaven l'ànima
fins aleshores sumida en les ombres
d'aquell que no ha conegut mai l'amor.
Ara només ets un llop solitari
que udola el reflex d'argent de la lluna
en l'estany d'una nit sense calor.
Xàtiva, 5 d'agost de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons