 |
La
Casa de les Abelles - Tallers Didàctics
canpanosa.com
|
ecolluita.blogspot.com
Un incessant anar i vindre,
gent que reclama
el seu lloc a la terra
el seu lloc al grup humà.
Frenètic anar i vindre
com abelles que surten del rusc,
com abelles que entren al rusc.
Inicien el seu ball,
donen voltes i menegen
el cul, volen
que tothom els mire
que tothom els faça cas;
volen ser útils, ser valorades,
que els facen un monument
al seu esforç, a la seua
inigualable aportació.
Totes les abelles brunzeixen
amb la mateixa intenció:
no hi ha cap obrera com jo,
sóc l'única que troba flors carregades
amb el pol·len més dolç;
no hi ha cap guerrera com jo,
sóc la més ferotge,
el fibló més ràpid
a aquesta banda de l'horitzó;
no hi ha cap abellot
més abellot que jo,
sóc el que més brunzits dóna
sense pegar un brot;
no hi ha cap reina
que tinga més ous que jo.
Dins del rusc tots som iguals.
Tots
menys jo.
Benigànim 2 de maig de 2012
Parit amb l'alegria que m'encomanà
una cervesa i un entrepà al Dgust.
