Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Home fragment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Home fragment. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 d’agost del 2016

Reixes d'oblit

Pensieri (marta.zollino)

Reixes d'oblit



Dins d'una cambra plena de records

em trobe perdut en la penombra.

Els records sols repleguen la pols,

ja no porten la llum dels sentiments.

M'ofega l'aire ple d'imatges trencades

que pul·lulen surant al caprici del vent.

Voldria obrir la finestra, que entrara la llum,

però el tedi em reté entre reixes d'oblit.

Xàtiva, 3.8.2016

dissabte, 27 de setembre del 2014

El record de la plenitud







El record de la plenitud

Antecedents: L'home fragment
                     La plenitud de l'home fragment
                     El naixement de l'home fragment 

 
En l'ocàs dels dies
de l'home fragment
es mostrà la imatge
d'un esser fantàstic
que per primer cop
en tants i tant anys
el va penetrar
ocupant fins l'últim
racó replegat.

En aquell moment
que es sentia declinar,
aquell raig de llum
el va fer albirar
la plenitud,
però com no estava acostumat
quan va voler reaccionar
l'ésser fabulós
sols era un record
que atresorà en un replec
de la seua ànima esquinçada.

Xàtiva, 27 de setembre de 2014

diumenge, 14 de setembre del 2014

El naixement de l'home fragment

Nereid, obra de Jerico Santander
http://www.behance.net/Jerico



El naixement de l'home fragment

 

Antecedents L'home fragment
                    La plenitud de l'home fragment



L'home fragment va nàixer
mentre sa mare veia
la seua cansada cara
reflectida per mil finestres
obertes en l'espai sota els seus peus.

La mare de l'home fragment,
que era una dona sencera
en el precís instant que s'apropà
a una d'aquelles esquerdes
que il·luminava l'ombrívola cambra,
on es va veure cansada
‒ una esquerda en el temps ‒ ,
va sentir com alguna cosa
es trencava allà dins seu
i les aigües anegaren el terra
portant un nàufrag que es perdé
entre els esguitons de llum. 


 Xàtiva, 14 de setembre de 2014

dimarts, 19 de novembre del 2013

La plenitud de l'home fragment

Nebulosa - NGC2392

Antecedents L'home fragment
               La plenitud de l'home fragment
La plenitud de l'home fragment

L'home que tingué una vida
fragmentada, per fi
aconseguí una mort
absoluta, una mort plena,
que no deixà ni un fragment
de record en la memòria
dels seus mig amics,
de la seua família partida,
d'aquella amb qui no acabà
mai de formar parella.

Aquella era la seua mort.
Se l'havia treballada durant
tota la seua vida.
Era una mort redona,
una mort completa
que esborrà tota empremta
de les seues tènues passes
pels fragments de la vida.

L'home, que donà bocins a la vida,
finalment es va afartar amb la mort.


Benigànim, 14 novembre de 2013 
(esmorzant al Dgust )

dissabte, 25 de maig del 2013

L'home fragment

Hombre fragmentado
de Rafael Núñez
https://www.flickr.com/photos/francisconunezc/




L'home fragment

El seu destí va ser realitzar-se a mitges. Tot estava truncat en ell: la seua manera de ser tant com la seua manera de pensar. Un home de fragments, fragment ell mateix.
Emile Ciolan, Eixe maleit jo.


Sota una teuladeta de disseny 
d'una parada d'autobús urbà
esperava l'home fragment.
L'oratge era incert, mig plovia, 
com un projecte d'aigua,
com un polsim humit
que no arribava a caure
que l'aire se l'enduia donant tombs.
La mitja teulada de disseny
no protegia l'home fragment,
va acabar mig mullat,
sense arribar a estar xop
sentia la gelor de l'humitat.
Havia comprat un paraigües 
en la botiga xinesa de mig carrer.
Volgué protegir-se amb ell
dels fragments de pluja 
que li banyaven una jaqueta collage 
feta de fragments de roba
de diferents teixits, molt de moda.
Al obrir aquell paraigües xinés
plegat i replegat sobre ell mateix,
una ràfega de vent, un tros que s'havia després
de la forta ventada que passava per sobre de la ciutat,
el va girar del revés, li recargolà les varetes,
el deixà fragmentat.
Però l'home no va desesperar,
es tapà amb el mig paraigües
i mig somrigué en veure arribar el mig autobús
que amb les retallades pressupostàries,
que havien imposat els mig honorables polítics
assessorats pels mig savis economistes,
era l'únic transport que els havien deixat.
Muntà al transport retallat,
ja anava ple d'altra gent fragmentada també,
però com ell mateix era un fragment 
s'acomodà en la reducció.
Tot mig somriures educats.
Tot fragments de fragàncies de moda.
Tot fragments de ferums personals.
Mentre en fragments de plasma
les veus alegres i encisadores 
de joves fragments impol·luts
cantaven la gloriosa felicitat 
                                 fragmentada de tots.

Xàtiva, 25 de maig de 2013

Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons