![]() |
| Pensieri (marta.zollino) |
Xerea és el paper on el poeta anònim, amb ànima i sense rostre, assumeix l'escriptura de la seua gent
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Home fragment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Home fragment. Mostrar tots els missatges
dijous, 4 d’agost del 2016
Reixes d'oblit
Etiquetes de comentaris:
Alzheimer,
existència,
Home fragment,
sentiments
dissabte, 27 de setembre del 2014
El record de la plenitud
El record de la plenitud
Antecedents: L'home fragmentLa plenitud de l'home fragment
El naixement de l'home fragment
En
l'ocàs dels dies
de
l'home fragment
es
mostrà la imatge
d'un
esser fantàstic
que per
primer cop
en tants
i tant anys
el va
penetrar
ocupant
fins l'últim
racó
replegat.
En
aquell moment
que es
sentia declinar,
aquell
raig de llum
el va
fer albirar
la
plenitud,
però
com no estava acostumat
quan va
voler reaccionar
l'ésser
fabulós
sols era
un record
que
atresorà en un replec
de la
seua ànima esquinçada.
Xàtiva, 27 de setembre de 2014
Etiquetes de comentaris:
existència,
Home fragment,
Recull El Mur de Xerea
diumenge, 14 de setembre del 2014
El naixement de l'home fragment
![]() | ||
| Nereid, obra de Jerico Santander http://www.behance.net/Jerico |
El naixement de l'home fragment
Antecedents L'home fragment
L'home fragment va nàixer
mentre sa mare veia
la seua cansada cara
reflectida per mil finestres
obertes en l'espai sota els seus peus.
La mare de l'home fragment,
que era una dona sencera
en el precís instant que s'apropà
a una d'aquelles esquerdes
que il·luminava l'ombrívola cambra,
on es va veure cansada
‒ una esquerda en el temps ‒ ,
va sentir com alguna cosa
es trencava allà dins seu
i les aigües anegaren el terra
portant un nàufrag que es perdé
entre els esguitons de llum.
Xàtiva, 14 de setembre de 2014
Etiquetes de comentaris:
existència,
Home fragment
dimarts, 19 de novembre del 2013
La plenitud de l'home fragment
La plenitud de l'home fragment
L'home que tingué una vida
fragmentada, per fi
aconseguí una mort
absoluta, una mort plena,
que no deixà ni un fragment
de record en la memòria
dels seus mig amics,
de la seua família partida,
d'aquella amb qui no acabà
mai de formar parella.
Aquella era la seua mort.
Se l'havia treballada durant
tota la seua vida.
Era una mort redona,
una mort completa
que esborrà tota empremta
de les seues tènues passes
pels fragments de la vida.
L'home, que donà bocins a la vida,
finalment es va afartar amb la mort.
Benigànim, 14 novembre de 2013
(esmorzant al Dgust )
Benigànim, 14 novembre de 2013
(esmorzant al Dgust )
Etiquetes de comentaris:
DGUST,
dubtes,
existència,
Home fragment
dissabte, 25 de maig del 2013
L'home fragment
![]() | ||
| Hombre fragmentado de Rafael Núñez https://www.flickr.com/photos/francisconunezc/ |
L'home fragment
El seu destí va ser realitzar-se a mitges. Tot estava truncat en ell: la seua manera de ser tant com la seua manera de pensar. Un home de fragments, fragment ell mateix.
Emile Ciolan, Eixe maleit jo.
Sota una teuladeta de disseny
d'una parada d'autobús urbà
esperava l'home fragment.
L'oratge era incert, mig plovia,
com un projecte d'aigua,
com un polsim humit
que no arribava a caure
que l'aire se l'enduia donant tombs.
La mitja teulada de disseny
no protegia l'home fragment,
va acabar mig mullat,
sense arribar a estar xop
sentia la gelor de l'humitat.
Havia comprat un paraigües
en la botiga xinesa de mig carrer.
Volgué protegir-se amb ell
dels fragments de pluja
que li banyaven una jaqueta collage
feta de fragments de roba
de diferents teixits, molt de moda.
Al obrir aquell paraigües xinés
plegat i replegat sobre ell mateix,
una ràfega de vent, un tros que s'havia després
de la forta ventada que passava per sobre de la ciutat,
el va girar del revés, li recargolà les varetes,
el deixà fragmentat.
Però l'home no va desesperar,
es tapà amb el mig paraigües
i mig somrigué en veure arribar el mig autobús
que amb les retallades pressupostàries,
que havien imposat els mig honorables polítics
assessorats pels mig savis economistes,
era l'únic transport que els havien deixat.
Muntà al transport retallat,
ja anava ple d'altra gent fragmentada també,
però com ell mateix era un fragment
s'acomodà en la reducció.
Tot mig somriures educats.
Tot fragments de fragàncies de moda.
Tot fragments de ferums personals.
Mentre en fragments de plasma
les veus alegres i encisadores
de joves fragments impol·luts
cantaven la gloriosa felicitat
fragmentada de tots.
Xàtiva, 25 de maig de 2013
Etiquetes de comentaris:
convivència,
Crítica política,
Crítica social,
Emile Ciolan,
existència,
Home fragment
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons




