El drac i la flor del llibre

El drac i la flor del llibre

El sagrat drac de la saviesa,

amb el seu alé de foc,

donà vida a una flor insòlita.

Una flor d’innombrables pètals,

del color de la innocència,

brodats de memòria. 

Floreix, encara excepcional,

la flor que ens porta

els aromes dels records,

que porta les veus erudites

d’aquells que encara hui

ens mostren el camí.

Bon dia del llibre per tothom.

Xàtiva, 23.4.2017

Torna el formigueig a les mans

Torna el formigueig a les mans
que massa temps han restat ocioses.

Torna el sinuós record del gest 
que ressegueix la intangible línia del pensament.

Tanque els ulls i els dits, tot sols,
enceten un ball amb la ploma.

Un ball antic, que se reinventa
amb la nova música que ara sona al cap.

Torne a trobar-me entre les giravoltes,
entre les etèries passes de la dansa,

investides amb la màgia de les paraules
escrites amb tinta invisible,

només el caliu d'una mirada
les tornarà l'alé de la vida.

Xàtiva, 20.8.2016

A força de silenci

Rierol (Xavi Vidal)

A força de silenci
he deprés el valor
que té cada paraula.

Un oceà de veus
cridaneres rodegen
la meua solitud.

Sols rierols de mots
solquen l'illa que sóc.

L'ànima groga del paper

Llibre de contemplació. Ramon Llull
al Biblioteca del Museu Diocesà de Mallorca
Trobat a http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/tag/manuscrits/

L'ànima groga del paper

El paper acull en íntim secret

vides llunyanes que ara en mi

desperten del seu groc somni .

Entre els portentosos fets dels herois 

i el fer capritxós dels déus,

cerque el batec de la mà

que dibuixà aquest camí de paraules

i em pregunte on són ara els dubtes

que animaven aquella mà,

on és el plaer de l'amor 

que li acaronava l'ànima,

on és aquell plaer sublim

d'estimar amb els ulls clucs,

d'estimar en silenci i en la distància,

on és ara aquell poeta?

En l'ànima groga del paper,

ací s'amaga el seu alè. 

Paraules escrites

Imatge trobada a http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7870504_2736/llibre/index.php

Paraules escrites

fugen les paraules amb timidesa

quan es senten ressaltar sobre el blanc

d'aquest full que les vol empresonar

fugen pel laberint del pensament

il·luminen racons on la memòria

guarda amb zel els moments d'amor etern

són paraules entranyables senzilles

que cerquen la llum d'uns ulls amatents

la veu que les deslliure del paper

Catarsi

Catarsi

Suque el càlam sacre
en fluid que destil·la
de l'ànima oberta.
Deixe en la blanca ara
les negres entranyes,
ofrena sagrada.