Solcs en l'albada

Solcs en l'albada.

Els raigs del matí van sobrevolant
les teulades, busquen arrecerar-se
en el brancatge per a il·luminar
les fulles, els colors de la tardor,
com petites gotes d'or i de sang .
A l'espill esmicolat de la ria
es miren les gavines, en vol ras
dibuixant solcs en la llum de l'albada.

S'esberla el son d'aquesta nit passada
deixant tènues solcs en la memòria,
camins que menen a ocultes portes.
A recer del caliu de la flassada
observe la gelada llum del dia,
vol ocultar el camí de la nit.

Pasaia Donibane, 16.10.2015

La ria

Barca i barquer a Pasai Donibane

La ria

La barca creua tranquil·la la ria
sempre carregada de gent que embarca
sempre roncant com un gat, es diria,
mentre l'aigua la panxa li remarca.

Sempre plegats el barquer i la barca.
Sola, sense ell, jamai se n'aniria
Sempre amorós ell li deixa marca
la pinta de colors, li treu l'estria.

La gavina que juga, tot el dia
escabussant-se, vol fer de pesquer
després només nada tranquil·la i crida.

La barca forma part d'aquesta ria
com el moll, les gavines, el barquer
i jo, a la dàrsena, veient la vida.

Pasai Donibane, 12.10.2015