 |
| La mort de SòcratesJacques-Louis David 1784 Museu Metropolità d'Art de Nova York |
Els immortals
Immortalitat és fugaç follia,
la rebel·lió contra l'univers
contra les lleis eternes de l'espai,
contra la inconsistència del temps.
Immortalitat és aquella massa
amorfa en la qual es transforma l'ésser,
l'argila amb la que cadascú modela
l'exemple a la seua imatge i semblança.
Els immortals moriren ja fa temps.
Una mort d'ulls plens de somnis eterns.
Només són ara joguines de nens.
Per oblidar-nos de la mort somniem.
L'ésser és ésser perquè en un temps deixarà de SER com ara és.
ResponEliminaAra som éssers, però allò és tan fugaç....
Demà o quizàs.. despús demà ja no serem con ara som,
sinò que passarem a formar part.... tal vegada de l'eternitat...?.
Formarem part d'un altre estat, sense consciència...?
Serà allò l'immortatitat?. Potser, també, l'etern retorn,
o l'eterna transformació del univers...?
Som tan xicotets i ens falta tan per conèixer!.
(Com sempre, Xavi, m'agraden molt els teus poemes i em fan pensar.
No deixes mai d'escriure!)
Gràcies Blanca pel teu suport.
EliminaUna abraçada.
Me l'enduré al bloc, amb el teu permís.
ResponEliminaUn petó ben fort!
Gràcies preciosa.
EliminaUn bes fresquet, que pel Xàtiva ja anem socarrats...
Somiem, doncs!
ResponEliminaMentre somiem, tot ho fem possible... fins i tot la immortalitat? es pot somiar la immortalitat? Com que no és el meu somni, no ho he provat mai...
;) Una abraçada, Xavi!