 |
| D’aquí un milió d’anys dos forats negres supermassius enredats en una espiral tindran un final violent | NASA publicat a http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Dos-forats-negres-preparats-Lesclat_0_1287471246.html |
El camí de la vida
Si isc a caminar amb la llum primera,
no el faig per donar gràcies al sol
perquè s'ha dignat vindre a donar vida
al meu trist i oblidat racó de món
on l'ànim covard em manté clavat.
Que no sóc creient, com els antics maies,
d'un estel encegador, déu voluble.
Tinc cert que sortirà cada matí
i que quan no quede ni la memòria
del clot que va acollir els meus blancs ossos,
l'antic i més vell déu tot poderós
rebentarà com una gran magrana,
esguitant amb la seua llum agònica
arribarà a eons d'anys llum de distància:
lletada de la divinitat última.
No, no són les meues velles certeses
les que em porten a caminar pel món,
que són els meus dubtes els que em sostrauen
dels foscos malsons, cridant-me a trobar,
sota una nova llum, les respostes;
a cercar nous dubtes, que com pedretes,
encatifen el camí de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada