 |
| Barca i barquer a Pasai Donibane |
La ria
La barca creua tranquil·la la ria
sempre carregada de gent que embarca
sempre roncant com un gat, es diria,
mentre l'aigua la panxa li remarca.
Sempre plegats el barquer i la barca.
Sola, sense ell, jamai se n'aniria
Sempre amorós ell li deixa marca
la pinta de colors, li treu l'estria.
La gavina que juga, tot el dia
escabussant-se, vol fer de pesquer
després només nada tranquil·la i crida.
La barca forma part d'aquesta ria
com el moll, les gavines, el barquer
i jo, a la dàrsena, veient la vida.
Pasai Donibane, 12.10.2015
Bell i sensible poema ...
ResponEliminaLA BARCA, com un gat relaxat,
dansant i bressolada per la mar ...
I ella, LA BARCA, enamorada d'ell,
seu estimat barquer, el que li marca ....
i al que li marca el ritme ...
el ritme de la vida!.
I el poeta espectador,
contemplant l'espectacle
de la vida ...
d`aquellos xicotets moments,
que donen sentit a l'existència!.
Gràcies Xavi. Segueix fent tan bona poesia !.