Enyor de la flama
Em dol veure't absent
com una ombra trèmula
d'aquella flama dansarina
que fa temps vas ser.
Em dol la imatge nova
que ve a sobreposar-se
al record, que el trasmuda,
que de la ment l'esborra.
Enyore la dansa viva
d'aquella flama que ara,
mentre sona la cançó de l'oblit,
dins del vell fanal s'apaga.
Xàtiva, 5.7.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada