Torna el formigueig a les mans
que massa temps han restat ocioses.
Torna el sinuós record del gest
que ressegueix la intangible línia del pensament.
Tanque els ulls i els dits, tot sols,
enceten un ball amb la ploma.
Un ball antic, que se reinventa
amb la nova música que ara sona al cap.
Torne a trobar-me entre les giravoltes,
entre les etèries passes de la dansa,
investides amb la màgia de les paraules
escrites amb tinta invisible,
només el caliu d'una mirada
les tornarà l'alé de la vida.
Xàtiva, 20.8.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada