Nou dia

Desperte, encara hora fosca.
El món s'ha de reinventar,
posar cada cosa al seu lloc,
si és que té lloc cada cosa,
o posar cada cosa a un nou lloc,
inversemblant, un lloc on hom no l'espera.
Potser és l'hora de fer un nou món,
un món que es moga
amb noves lleis físiques,
on el dalt i baix canvien,
on no actue la llei de la gravetat.

Encara és hora fosca
i em queda tota la vida pel davant.

Xàtiva, 7.9.2020

El nou camí

El nou camí

La nit més fosca i llarga ja ha passat.
Amb pas de puça la llum va avançant.
Arrere ha quedat el temps de tenebres,
el túnel fosc on la tristor s'amaga.
Ja albirem la nova llum d'un nou temps
que ens portarà la il·lusió de pau
i, junt amb les persones que estimem,
amb determinació, pas a pas,
recórrer el nou camí que ens fa iguals.

Bons auguris per totes les persones 
i un sol desig d'amor i llibertat.

Xàtiva 23.12.2018

Algú toca en les tenebres

Obra de Zdzisław Beksínski

Algú toca en les tenebres

Reflexions al voltant dels atemptats 

a les Rambles de Barcelona

Algú toca una melodia,

amagat en les tenebres.

Una melodia esgarradora,

que trenca la llum.

És com el so de la flauta

d’aquell encantador,

qui l’escolta s’enfonsa

en un nou món,

roig com la sang

i negre com un malson.

Algú toca en les tenebres

la música de l’odi i la mort.

Ací tens la meua mà, amiga

19J OCUPEM AJUNTAMENTS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Les dones es tanquen als ajuntaments en una jornada contra les violències masclistes

Ací tens la meua mà, amiga

De nens, tenim por del monstre

que viu a la foscor de l’armari,

amagat sota el llit. 

Ens ensenyaren que calia

ser valents −als nens‒

i confiar amb la protecció

d’un príncep blau ‒a les nenes.

En créixer m’he adonat, 

amb amargura,

que els prínceps blaus 

s’han tornat monstres

que viuen a l’ombra

de les mirades,

aterrant als que diu

que estima, sense amor,

com propietats inalienables.

No puc restar impassible

quan em rodeja el terror, 

però només sóc un ésser humà

que no és res tot sol.

Ací tens la meua mà, amiga,

que junt amb les mans de tots

forma una xarxa decidida

a posar fi al terror

dels monstres que s’amaguen

sota la pell d’un príncep blau.

Xàtiva, 19 de juny de 2017

Al so de la Muixeranga

Miquelets del Regne de València
a la celebració del 25 d'abril a Xàtiva

Al so de la Muixeranga

No m’emocionen les armes

ni la desfilada de tropes,

encara que siguen 

llegendaris herois del passat.

No m’emocionen els discursos

de polítics ni pròcers,

que llancen enceses arengues 

d’ocults propòsits.

Escola de Danses de Xàtiva

M’emociona la gent al carrer

ballant mentre sona

el discurs del tabal

i les dolçaines.

La Socarrada
Muixeranga de Xàtiva

M’emociona l’harmonia 

dels moviments

del poble fent pinya

mentre s’apuja l’enxaneta.

M’emociona com s’aixeca 

el País al so de la Muixeranga.

Quan oïsc Pàtria

Quan oïsc Pàtria

Ara hom parla molt de Pàtria,

hom diu que és el territori

on els avantpassats

plantaren llurs cases,

hom diu que és la llengua

que parlaven

els amos d’aquelles cases.

Hom parla i parla

de Pàtria

a la gent que vivim

en cases llogades,

en cases hipotecades;

cases que paguem

a gent que parla

en llengua estranya,

a gent que viu

en paradisos privats

arreu del món.

Quan algú parla

de Pàtria,

oïsc el bram de la tempesta

que branda amenaçant

a tot aquell

que no enfile el rumb

de l’almirall Patriota.

Pàtria és una paraula

enemiga de la llibertat,

de la igualtat i de l’amor.

Quan oïsc Pàtria,

em pose a tremolar.

Xàtiva, 29.4.2017

El drac i la flor del llibre

El drac i la flor del llibre

El sagrat drac de la saviesa,

amb el seu alé de foc,

donà vida a una flor insòlita.

Una flor d’innombrables pètals,

del color de la innocència,

brodats de memòria. 

Floreix, encara excepcional,

la flor que ens porta

els aromes dels records,

que porta les veus erudites

d’aquells que encara hui

ens mostren el camí.

Bon dia del llibre per tothom.

Xàtiva, 23.4.2017