Quan oïsc Pàtria
Ara hom parla molt
de Pàtria,
hom diu que és el
territori
on els avantpassats
plantaren llurs
cases,
hom diu que és la
llengua
que parlaven
els amos d’aquelles
cases.
Hom parla i parla
de Pàtria
a la gent que vivim
en cases llogades,
en cases
hipotecades;
cases que paguem
a gent que parla
en llengua estranya,
a gent que viu
en paradisos privats
arreu del món.
Quan algú parla
de Pàtria,
oïsc el bram de la
tempesta
que branda amenaçant
a tot aquell
que no enfile el
rumb
de l’almirall
Patriota.
Pàtria és una
paraula
enemiga de la
llibertat,
de la igualtat i de
l’amor.
Quan oïsc Pàtria,
em pose a tremolar.
Xàtiva,
29.4.2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada