Muddy Waters- Bus Driver
Tinc l'ànima trencada,
oberta una escletxa
per on es perd la llum
que em feia confiat.
Ara visc a l'ombra de la certesa
que cap cosa canviarà,
que continuaran rosegant-me,
devorant-me des de dins,
a poc a poc, fins el darrer alè.
Qua la llum il·luminava els meus dubtes
hauria acabat el poema
amb un missatge d'esperança,
però submergit en la fosca realitat,
sols escolte el ritme d'un vell blues
que conta una trista història
d'injustícies i un tràgic final.
Xàtiva, 10 de febrer de 2013
:*
ResponEliminaSuggerència:
ResponEliminaAmb l'ànima trencada,
Tinc oberta una escletxa
Per on es perd la llum
Que em feia confiat
Ara visc la certesa
Que res no canviarà
L’ombra de dins seguix
Fins el darrer alè
Devorant els meus dubtes
Quan la llum m’il.lumine
Acabaré el poema
Amb un gest d'esperança
Però immers en la fosca
Sols escolte un vell ritme
Un blues de trista història
De velles injustícies
Amb un tràgic final
En primer lloc, moltes gràcies Francesc pel teu suggeriment, del qual he estret algunes idees que m'han agradat.
EliminaEn segon lloc, he d'aclarir que porte un temps jugant amb les idees de certesa i dubte. Per mi la certesa s'associa amb religió i política, per tant comporta intransigència, immobilisme, la falta de respecte als altres, és la foscor, o massa llum que deforma igualment la realitat. Mentre que el dubte comporta contemplar altres possibilitats, posar la llum del coneixement en la recerca de la veritat.
Es però en aquest poema, que està escrit mentre escortava un blues, que no ha dormit el just somni del calaix, és un poema, no sols trist, sinó sobretot pessimista, el que no s'adiu amb el meu tarannà, és per això que no acaba en un "gest d'esperança".
Un altre ja serà més esperançador, però aquest no.
Una salutació.
temps d'incerteses, temps de neguit
ResponElimina