 |
| http://www.clickandroute.com/ca/travesses/item/63-camino-aragon%C3%A9s-etapa-1 |
La crida del vent
El vent em porta la refrescant notícia
de neus llunyanes que com fiblons em criden,
que em demanen amb urgència sortir
cap a camins solitaris de muntanya.
El vent ha alçat la polseguera al meu ànim
ensopit per la previsible rutina.
Ha alçat la pols i ha llevat els llençols
que guarden els records d'altres aventures.
Òmplic la motxilla només amb conceptes
i mica d'il·lusions per caminar
lleuger entre els entrebancs de l'endemà
inexplorat, que m'espera amatent.
No tem l'aigua ni la neu ni la ventada;
porte polaines, porte impermeable,
porte passamuntanyes, gorra i guants.
I una llibreta on confessar els meus dubtes.
Sols tem els creients de certeses eternes
imposades per la força de la fe.
Benigànim, 19 febrer de 2013
Xàtiva, 2 de març de 2013
M'agrada...m'agradaria haver-te acompanyat ;)
ResponEliminaUn petó!
El vent em crida i jo hi aniré molt prompte...
EliminaSi més no, portaré el caliu de les teues paraules.
Un bes, preciosa.
El Mur ja té més de 1.000 entrades.
ResponEliminaGràcies a totes les persones que segueixen aquestes pintades.
Molt xulo, Xavi. Prepara la motxilla i el quadern. Xarrarem.
ResponEliminaDesprès de tants camins als peus, la motxilla ja es fa assole, el quadern sempre el porte a sobre.
EliminaAmb tu sempre és un plaer parlar.
Jo també tem, aquests mateixos que tu...
ResponEliminaSortim doncs a la muntanya, guaridora de mals
M'ha agradat molt la teua excursió Xavi. Personalment preferisc la humanitat enfront dels conceptes. Jo també tem a les certeses imposades per la fe o per la falta d'ella, per les creences o per l'ateisme.
ResponElimina