Els símptomes
"Estant l'home un animal malaltís. qualsevol de les seues paraules o dels gestos equival a un símptoma"
Emile Cioran, “Eixe maleit jo”
Si veig en el color de l'alba
la llum de la teua mirada.
Si quan respire l'aire pur
barrejat amb l'aroma de les flors
em ve a la memòria la teua frescor
i càlida sensació d'una abraçada.
Si quan tanque els ulls
veig el teu alegre somrís
que creix i creix fins ocupar
tots els meus pensaments.
Si tot açò em passa
i no sé per què,
si jo només voldria
veure la bellesa de l'alba,
oldre l'encisador aroma de les flors,
tancar el ulls i trobar la pau en el no-res;
si tot açò em passa i no sé per què
pense, com diu Emile Cioran, que potser
és un símptoma de la meua malaltia,
d'una malaltia d'amor.
Xàtiva, 21 de maig de 2013
mentre espere que el metge em veja l'esquinç
que m'he fet per no mirar per on xafe.
benvinguda malaltia
ResponEliminaLa teua malaltia és la teua Glòria. Bonic poema i bonica foto.
ResponEliminaNo, Glòria no és la meua malaltia, és la meua guaridora.
EliminaEixa malaltia està molt bé, m'agrada, m'grada...
ResponElimina