L'home fragment

Hombre fragmentado
de Rafael Núñez
https://www.flickr.com/photos/francisconunezc/

L'home fragment

El seu destí va ser realitzar-se a mitges. Tot estava truncat en ell: la seua manera de ser tant com la seua manera de pensar. Un home de fragments, fragment ell mateix.
Emile Ciolan, Eixe maleit jo.

Sota una teuladeta de disseny 
d'una parada d'autobús urbà
esperava l'home fragment.
L'oratge era incert, mig plovia, 
com un projecte d'aigua,
com un polsim humit
que no arribava a caure
que l'aire se l'enduia donant tombs.
La mitja teulada de disseny
no protegia l'home fragment,
va acabar mig mullat,
sense arribar a estar xop
sentia la gelor de l'humitat.
Havia comprat un paraigües 
en la botiga xinesa de mig carrer.
Volgué protegir-se amb ell
dels fragments de pluja 
que li banyaven una jaqueta collage 
feta de fragments de roba
de diferents teixits, molt de moda.
Al obrir aquell paraigües xinés
plegat i replegat sobre ell mateix,
una ràfega de vent, un tros que s'havia després
de la forta ventada que passava per sobre de la ciutat,
el va girar del revés, li recargolà les varetes,
el deixà fragmentat.
Però l'home no va desesperar,
es tapà amb el mig paraigües
i mig somrigué en veure arribar el mig autobús
que amb les retallades pressupostàries,
que havien imposat els mig honorables polítics
assessorats pels mig savis economistes,
era l'únic transport que els havien deixat.
Muntà al transport retallat,
ja anava ple d'altra gent fragmentada també,
però com ell mateix era un fragment 
s'acomodà en la reducció.
Tot mig somriures educats.
Tot fragments de fragàncies de moda.
Tot fragments de ferums personals.
Mentre en fragments de plasma
les veus alegres i encisadores 
de joves fragments impol·luts
cantaven la gloriosa felicitat 
                                 fragmentada de tots.

Xàtiva, 25 de maig de 2013