El llibre del temps i la vida
Sorprès a cada tombat del nou rumb,
continue llegint amb deler els mots.
Serpentegen per les blanques arenes
del vell llibre del temps i de la vida.
No puc avançar aquesta lectura.
Les paraules, com formigues formant
fileres van creant un laberint,
mantenen viu l'interès en la història.
No vull avançar aquesta lectura,
descobrir el final, el que m'espera;
trencar la màgia de la incertesa.
Avorrit deixaria de llegir.
Sacsaria el llibre per remenar
l'arena i que les formigues formaren
noves fileres, una nova història
que anara avançant per camins torçuts
cap un bell futur, sempre imprevisible.
Xàtiva, 29 de juny de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada