Obri la boca i vomita, Mare,
la queixa dels més indignes fills
que penen en les teues entranyes.
Obri el teu roig ventre prenyat, Mare,
amb el dolor d'aquells que segaren
les vides dels teus fills desvalguts.
Obri les venes de lava, Mare,
un riu de flama crema l'enveja
d'aquells que sagnaren als germans.
Obri una finestra a l'infern, Mare,
per on veure la teua justícia
perquè ara dubte i no crec res Mare.
(guanyador del REPTE POÈTIC VISUAL 255
a relatsencatala.cat)
Pell de gallina, Xavi.
ResponEliminaMolt ben resolt aquest repte...
Molt bo, Xavi. B7s.
ResponEliminacurulls de dubtes
ResponElimina