Els meus avis, Emilio i Rafaela, amb el meu cosí, José Enrique, fent una gaspatxada. |
La memòria del paladar
Sempre hem estat atents a tot allò
que passava a prop nostre o molt llunyà,
tot per la quimera d'endevinar,
per estar preparats per l'avenir,
per davant conèixer el futur.
Mes res ha valgut, tot ha estat en va.
Hem arribat al mateix lloc sabut,
sols negat per la nostra petulància,
ocult pels nostres somnis de grandesa.
Ara som a la vora del no-res,
quants moments intranscendents han passat
sense haver registrar el sabor
en la memòria del paladar!
Xàtiva, 1 de novembre de 2013
Esplèndid, com sempre.
ResponElimina;-)
Gràcies, tu sempre a prop, càlida. :() b7s
Elimina