La plenitud de l'home fragment
L'home que tingué una vida
fragmentada, per fi
aconseguí una mort
absoluta, una mort plena,
que no deixà ni un fragment
de record en la memòria
dels seus mig amics,
de la seua família partida,
d'aquella amb qui no acabà
mai de formar parella.
Aquella era la seua mort.
Se l'havia treballada durant
tota la seua vida.
Era una mort redona,
una mort completa
que esborrà tota empremta
de les seues tènues passes
pels fragments de la vida.
L'home, que donà bocins a la vida,
finalment es va afartar amb la mort.
Benigànim, 14 novembre de 2013
(esmorzant al Dgust )
Benigànim, 14 novembre de 2013
(esmorzant al Dgust )
(Escric però no hi ha voluntat de quedar-se. Casom los fragments de la Internés...)
ResponEliminaFantàstic. Val més donar bocins grans. Les molles no omplen.
Petons ben complerts ;-)
Malauradament hi ha molta gent 'fragmentada'. Tant de bo es 'completin' més, per acabar l'existència havent viscut més abastament. :-)
ResponElimina