dimarts, 3 de desembre del 2013

Boira

Brassaï 1934-Gyula Halász


Boira


Com un cuc gegantí,
s'arrossega pel carrer.
Se m'enfila per les cames, 
apegalosa abraçada,
llefiscosa pell humida
que em reté en un món incert.
Fins filaments em penetres
per les narius indefenses.
La seua fortor recorda
la feblesa corrupta de la carn.
Imatges borroses, idees confuses.
La boira ja l'ocupa tot: 
metàfores al carrer;
al cap, la nit sense lluna.


Benigànim, 29 de novembre de 2013
Xàtiva, 3 de desembre de 2013
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. La Veu4 de desembre del 2013, a les 10:03

    http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/3084/boira

    ResponElimina
  2. zel31 de desembre del 2013, a les 15:36

    preciosa...i tristoia...i certa

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Mur de Xerea1 de gener del 2014, a les 9:58

      Però sempre reconforten les paraules de una amiga.

      Feliç any 2014

      Elimina
  3. romanidemata31 de desembre del 2013, a les 17:28

    i el fred que s'endevina.
    (sembla una foto d'en Doisneau, ben trobada)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Mur de Xerea1 de gener del 2014, a les 9:59

      Gràcies per l'escalfor de les teues paraules.

      Feliç any 2014

      Elimina
  4. Xelo IProu3 de gener del 2014, a les 21:36

    la boira aquella que sovint no ens deixa veure el món que ens espera.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons