Els vals de la ventada
Fuetegen els cruels branquillons
els vidres humits de ma casa.
El vent ha posat a ballar
els arbres, fanals, les senyals,
i ballen un vals pel carrer
contents els poals de la brossa.
Ma casa, dementre, roman
pacient, en remor del record
del càlid estiu que s'allunya,
l'escombra la freda ventada.
Sembla sense fi aquest hibern
que entela les tristes finestres.
Ma casa, pacient, silent,
tancada, espera l'arribada
del fresc ventijol, primavera.
Xàtiva, 26 de gener de 2014
arribarà la primavera amb el seu ímpetu, bell!
ResponEliminaI en la meravella arriba, fidel.
ResponEliminaUn petó amb flors d'ametller, Xavi!