diumenge, 14 de desembre del 2014

en la nit del pensament

Fulles a la nit (foto Jaume Martín Bou)

en la nit del pensament



la nit ocupa tot el pensament
nit tancada núvols negres
oculten la llum de la celístia

l'escalfor del sol del migdia
queda lluny com una vida
el fred arriba al més profund

a les palpentes cerca una espelma
però no sap què és el que toca
no té memòria de les seues passes

tanca els ulls i somnia un record
quan era jove i sa mare l'acollia
li donava escalfor i un bes amorós

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

1 comentari:

  1. Unknown14 de desembre del 2014, a les 23:56

    Si Xavi, com al personatge que referixes en el teu poema:

    Hi ha vegades en la vida que estem de "caiguda".
    Tot es fa fosc. Les coses no marxen bé.
    No veiem la sortida.

    Aleshores ..., necessitem buscar algun sentiment
    en el nostre cor, en la nostra memòria,
    que ens conforte, encoratge e anime ...

    Com és l'amor de mare,
    sempre abnegat,
    que no demana res a canvi ...


    Salutacions de Blanca Hoyo.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Llicència de Creative Commons
El Mur de Xerea de Xavier Vidal Torrella està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons