Imatge trobada a http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7870504_2736/llibre/index.php |
Paraules escrites
fugen les paraules amb timidesa
quan es senten ressaltar sobre el blanc
d'aquest full que les vol empresonar
fugen pel laberint del pensament
il·luminen racons on la memòria
guarda amb zel els moments d'amor etern
són paraules entranyables senzilles
que cerquen la llum d'uns ulls amatents
la veu que les deslliure del paper
Potser les paraules escrites podrien semblar-se als fluids
ResponEliminaque van i vénen del poeta
que les diposita sobre un full de paper.
Són tan esmunyedisses ...
i la persona que atempta les atrapa, assedegada,
perquè per un moment calma la seua set, de sentir ...
Aplaudiments Xavi, segueix escrivint, sempre que tingues inspiració !.