La conjura de l’insomni
En la nit, la casa quieta
travessada pel calfred
del solitari insomni obscur.
Un silenci, absent de color,
oculta els fils dels somnis.
En el silenci, crits i laments
travessen les parets
de la memòria, on un corc
barrina el camí tenebrós
que em porta a l’abisme.
Conjure el vertigen
amb la força de la paraula
que evoca el teu càlid esguard.
En la nit, la casa quieta
s’il·lumina amb la poesia.
Xàtiva, 12.12.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada